Barcelona dedica una placa a l’escriptora Anna Murià

print

El proper dijous 21 d’abril a les 13.00 hores, tindrà lloc l’acte de la descoberta de la placa que l’Ajuntament de Barcelona dedica a l’escriptora Anna Murià a la façana de la casa on va néixer, al carrer del Regomir, 7-9. L’acte compatarà amb l’assistència de Belisa Bartra, néta de l’homenatjada; Jordi Martí, Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; Jordi Rabassa, regidor del Districte de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica, i Jordi Ballart, alcalde de Terrassa.

Nascuda el 21 d’abril de 1904, filla del cineasta i periodista Magí Murià i Torner, Anna Murià i Romaní va estudiar comerç, comptabilitat i anglès a l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona, entre el 1918 i el 1924. Va treballar com a funcionària de la Generalitat de Catalunya i, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Implicada en política des de jove, va participar en campanyes per l’indult dels presos del complot del Garraf (1930), o d’ajut als presos dels fets del 6 d’Octubre del 1934.

L’activitat literària la va iniciar col·laborant en publicacions com La Dona Catalana, La Rambla, La Nau, Meridià i Diari de Catalunya. El 1933 va publicar la novel·la Joana Mas, i el 1938 La peixera. Entre l’una i l’altra, va escriure els assaigs La revolució moral, El 6 d’octubre i El 19 de juliol.

Acabada la Guerra Civil va emprendre l’exili, primer a París i més endavant a la República Dominicana, Cuba i Mèxic. A la capital francesa va coincidir amb el poeta i prosista Agustí Bartra, amb qui va començar una vida en parella i va tenir dos fills.

A Mèxic, on hi va residir trenta anys, va treballar com a traductora de l’anglès i el francès al castellà i va col·laborar en revistes de l’exili català. En aquest període també va publicar la narració lírica Via de l’est, el conte infantil El nen blanc i el nen negre, i els assaigs Crònica de la vida d’Agustí Bartra i L’obra de Bartra. Amb el relat juvenil El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974) va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres.

Quan Murià i Bartra van tornar a Catalunya (1970) van establir la seva residència a Terrassa. Alguns dels llibres que va publicar en les dècades dels setanta i vuitanta van ser El país de les fonts, Res no és veritat, Alícia i Aquest serà el principi. També un llibre de correspondència amb Mercè Rodoreda titulat Cartes a l’Anna Murià. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Murià va morir a Terrassa el 27 de setembre de 2002.


La instal·lació de la placa literària dedicada a Anna Murià forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors i escriptores a la ciutat.