Poeta, cal·lígrafa, ceramista, pintora i mestra d’arts marcials, aquesta artista oblidada fins fa unes dècades, està considerada una de les dones amb més talent creatiu del Japó del segle XIX
“La Lluna de Lotus. Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu (1791-1875)”constitueix la primera ocasió de contemplar l’obra d’aquesta artista del període Edo a Europa, gràcies a la col·laboració d’una col·lecció privada
La mostra s’inscriu en la línia de treball del Monestir de Pedralbes sobre dones silenciades a l’àmbit de l’espiritualitat
Es podran veure 74 peces, entre pintures, ceràmiques i mostres de cal·ligrafia
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Baixada del Monestir, 9) presenta l’exposició La Lluna de Lotus. Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu (1791-1875). Realitzada en col·laboració amb la col·lecció NAEJ, aquesta és la primera exposició de Rengetsu que s’organitza a Europa, i romandrà oberta fins al 17 d’abril del 2022.
Nascuda a Kyoto el 1791, Rengetsu –poeta, cal·lígrafa i ceramista, alhora que mestra d’arts marcials i pintora– està considerada una de les dones amb més talent creatiu del Japó del segle XIX. La Lluna de Lotus. Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu (1791-1875) presenta l’obra única d’una artista oblidada fins fa poques dècades, creadora de gran personalitat, caràcter i qualitat, constitueix un reflex viu i intens de la idiosincràsia cultural i estètica japonesa del període Edo.
En total l’exposició aplega un conjunt de 74 peces de Rengetsu, entre les quals 36 ceràmiques, 30 pintures i nombroses mostres de cal·ligrafia. La selecció de peces, presentades de manera estructurada en diversos àmbits a la Sala de la Reina i part del dormidor del monestir, permet conèixer la creativitat polièdrica i complementària de Rengetsu, com a poeta, cal·lígrafa, ceramista i pintora, amb obra pròpia i, puntualment, amb algunes peces fetes en col·laboració amb altres artistes de Kyoto del seu temps.
La mostra s’inscriu en la línia de treball del Monestir de Pedralbes centrada en la recerca i divulgació d’estudis de gènere i espiritualitat, i especialment de dones silenciades. Segueix el discurs expositiu de Vida? O teatre? Charlotte Salomon (Berlín, 1917 – Auschwitz, 1943), de la temporada 2018-2019. Ha estat comissariada per John Stevens, màxima autoritat en la figura de Rengetsu i reconegut professor d’estudis budistes i d’aikido, i Ricard Bru, doctor en Història de l’Art i professor del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en japonisme.
Àmbits de l’exposició
L’exposició repassa els diferents vessants de la creativitat de Rengetsu:
Rengetsu poeta: L’obra poetica es fonamenta en un corpus extens de poesia waka, (poemes que segueixen el patró de 31 síl·labes). Els poemes utilitzen un vocabulari i una estructura senzilla per cantar les emocions humanes a través de la vida quotidiana i el gaudi de la natura. Alhora, es caracteritzen per evocar la impermanència de l’existència. La poesia va esdevenir part integrant de la vida de Rengetsu, i un element essencial de la seva expressió artística. En total, se li coneixen uns 900 waka recollits en diverses edicions, molts d’ells cal·ligrafiats en fulls tanzaku, en pintures o bé inscrits a les seves pròpies ceràmiques
Rengetsu cal·lígrafa: Està considerada una de les dones cal·lígrafes mes destacades de la historia de l’art del Japó, especialment per l’expressivitat, la personalitat, la sensibilitat, la netedat, la proporció i la perfecció compositiva que demostra el seu trac. Bona part dels seus poemes estan escrits en tanzaku, papers de forma allargada i decorats amb colors que podien anar des d’un subtil canvi de to fins a la inclusió de dissenys creatius a fi d’acompanyar l’escriptura de poemes waka en dues línies verticals, cal·ligrafiats de dalt a baix i de dreta a esquerra. Generalment es mostraven muntats sobre un rotlle vertical per poder ser penjats. Un dels elements que fan més atractiva l’obra poètica de Rengetsu es l’ús d’una cal·ligrafia fluida i exquisida, capaç de ser expressada sobre superfícies diverses. Rengetsu considerava que els seus poemes cal·ligrafiats eren també un complement estètic destacat tant per a ceràmiques com per a pintures.
La ceràmica de Rengetsu: Malgrat no ser ceramista de professió, Rengetsu va crear milers de ceràmiques sorgides d’una practica iniciada probablement a la dècada del 1830 a Kyoto. Per tal de poder-les vendre i guanyar-se la vida, Rengetsu va decidir començar a decorar-les amb poemes propis, cal·ligrafiats o inserits a les superfícies de bols, teteres i tota mena d’objectes diversos de la vida quotidiana.
La ceràmica sense pretensions ni artifici de Rengetsu, generalment coneguda com a Rengetsu-yaki, va generar una gran atracció entre els habitants de Kyoto i va esdevenir popular, fins al punt de convertir-se en el recurs principal per a la resta de la seva vida. Les seves peces sempre van mantenir un esperit auster.
La ceràmica va esdevenir, com la poesia, la seva vocació, i una manera personal i intima de pregar. Rengetsu va entendre la poesia i la practica de la ceràmica com una manera d’acostar-se al missatge de Buda.
Activitats paral·leles
L’exposició es complementa amb un programa d’activitats que inclou des de visites comentades –incloses les guiades pels comissaris-, activitats adreçades a les famílies (contacontes i taller de consciència corporal i interioritat), un curs de meditació zen al claustre del monestir, tallers d’arts japoneses i la cerimònia del te.