Les converses giren al voltant de l’educació i l’ensenyament a partir de novel·les històriques

El cicle tindrà lloc del 16 al 18 de novembre i està comissariat per l’escriptor i periodista Martí Gironell

El Born Centre de Cultura i Memòria acollirà del 16 al 18 de novembre el cicle Converses de novel·la històrica, comissariat per l’escriptor i periodista Martí Gironell. El cicle, que pren el relleu del Festival de Novel·la Històrica, es planteja com un focus de reflexió al voltant de l’ensenyament: a través de la novel·la històrica es parlarà del passat, present i futur dels mètodes pedagògics. Cadascuna de les converses te com a punt de partida una novel·la històrica sobre educació, i reuneix en una mateixa taula l’autor o autora de l’obra amb un expert en la matèria.  

El comissari del cicle, Martí Gironell, ha partit d’un pensament de l’escriptor  Tahar Ben Jellooun: “Aprenem la història a l’escola i després ens oblidem de llegir-la”. El cicle Converses de novel·la històrica s’inscriu en les activitats paral·leles de l’exposició Per una educació en llibertat, que es podrà veure a El Born CCCM fins al març del 2022, i tindrà el següent calendari:

16 de novembre | El mestre i el llegat de Ferrer i Guàrdia

Amb Màrius Mollà i Xavier López

El mestre, de Màrius Mollà, o què en queda del llegat de Francesc Ferrer i Guàrdia. La novel·la ens permet abordar el tipus d’ensenyament, inspirat en el lliurepensament, que volia estendre Ferrer i Guàrdia: els nens i nenes havien de tenir llibertat i un dels eixos de l’aprenentatge el constituïen les redaccions de les seves pròpies vivències. A l’escola, per exemple, no hi havia d’haver exàmens, ni premis, ni càstigs. Ferrer i Guàrdia va engegar l’Escola Moderna perquè ell creia que la societat necessitava imperiosament sortir del jou de la religió. Volia ajudar els infants a pensar i trencar tots els paradigmes. Ara es torna a plantejar la necessitat de canviar el sistema educatiu; Màrius Mollà hi reflexionarà amb Xavier López, mestre i director de l’Escola Octavio Paz de Barcelona, referent en el model pedagògic actual i autor de Mestres d’un mestre.

17 de novembre | La escuela de la vida i la memòria de Maria Montessori

Amb Laura Baldini i Ana Juliá Barnadas

La escuela de la vida de Laura Baldini, pseudònim de Beate Maly, està basada en la vida de Maria Montessori, una dona que va voler transformar la societat i canviar el món. Va crear un mètode d’ensenyament que posava l’accent en el desenvolupament global de l’infant i el situava en el centre de tota acció educativa amb la finalitat d’ajudar-lo a créixer. Montessori considerava els infants com l’esperança de la humanitat. Estava convençuda que, si de ben petits se’ls donava l’oportunitat d’utilitzar la llibertat, més tard podrien afrontar millor els grans problemes de la societat. Del model de Maria Montessori i de la seva evolució en parlarem en conversa amb la presidenta de l’Associació Espanyola Maria Montessori i professora del Montessori Palau de Girona, Ana Juliá Barnadas.

Aquesta sessió tindrà servei de traducció simultània Anglès-Català.

18 de novembre | Els camins de la llum i com treballem amb les diversitats

Amb Coia Valls i Carme Ortoll 

Els camins de la llum, de Coia Valls, o Braille, l’home més enllà del sistema. De la novel·la en surten diverses reflexions, la més clara és que Braille ens ensenya que cal treballar per vèncer les desigualtats, no les diversitats. Els cecs són persones amb una discapacitat per veure-hi però tenen unes habilitats diferents. Cal ajudar-los a potenciar-les. Només així, a través de l’educació i de donar-los les competències que les seves respectives necessitats requereixen, podrem aconseguir formar persones. Persones lliures que no depenguin de res ni de ningú. Aquesta idea lliga amb l’enunciat de l’exposició que motiva el cicle de converses i que comptarà també amb la participació de Carme Ortoll, mestra, i que ha ocupat diversos càrrecs en el Departament d’Ensenyament i és membre dels moviments de reforma pedagògica. Actualment treballa per una educació inclusiva.

En finalitzar la sessió, l’Orquestra Jove d’instruments Orff de l’Escola Municipal de Música Can Ponsic oferirà una breu actuació musical:

Repertori:

• Ho taru koi, tradicional del Japó (arranjament: Mireia Besora)
• L’oreneta i el pinsà, tradicional catalana
• Ball de gegants del Penedès, tradicional catalana
• El ball de Sant Ferriol, tradicional catalana (arranjament: Quim Bonal)

Alumnes: Judit Almendros; Adrià Álvarez; Martina Calero; Joan de Bolós; Helena Ricart; Roger Roca
Professors:  Maria Josep Hurtado i Eduard Sobrado

Totes les converses són a les 18 hores

Martí Gironell (Besalú, 1971), és periodista i escriptor. Llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme, ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus(2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008; L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014), que també han estat traduïts a diverses llengües. El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català, i el conte infantil El nen dibuixat. L’any 2018 va guanyar el Premi Ramon Llull amb La força d’un destí, traduïda al castellà, l’anglès, l’holandès i el búlgar. El 2020 va publicar Paraula de jueu, l’esperada continuació del seu long-seller El Pont dels jueus. El 2021 ha publicat l’àlbum il·lustrat Un talp al meu jardí.