Avui divendres 5 de novembre a les 17 hores, el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) inaugura a la seu de Vil·la Joana (ctra. de l’Esglèsia, 104) l’exposició Sarrià i Barcelona, 1921. Cap a la ciutat metropolitana, dins del programa commemoratiu del centenari de l’agregació de Sarrià Barcelona. L’annexió al municipi barceloní de la vila i el terme de Sarrià el 1921 va ser una fita transcendental en la configuració de la gran metròpoli de Barcelona. A la inauguració assistiran la presidenta del Consell del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Eva Parera, el regidor del districte, Albert Batlle, i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa.
Comissariada per l’historiador Carles Puigferrat i dirigida pel director del MUHBA, Joan Roca, l’exposició està organitzada pel mateix Museu amb la col·laboració del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i és itinerant, així fins el fins el 12 de gener es podrà visitar a MUHBA Vil·la Joana i després s’instal·larà a la seu del Districte de Sarrià–Sant Gervasi (pl. Consell de la Vila, 7) fins l’1 d’abril. Mitjançant fotografies, documents, premsa i un audiovisual, Sarrià i Barcelona, 1921. Cap a la ciutat metropolitana, documenta l’intens debat polític de l’època, amb diversos protagonistes jugant una partida a tres bandes: l’Ajuntament de Sarrià, els partits polítics i els veïns de Sarrià; en segon lloc l’Ajuntament de Barcelona i, finalment, el Govern espanyol.
Comissariada per l’historiador Carles Puigferrat i dirigida pel director del MUHBA, Joan Roca, l’exposició està organitzada pel mateix Museu amb la col·laboració del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i és itinerant, així fins el fins el 12 de gener es podrà visitar a MUHBA Vil·la Joana i després s’instal·larà a la seu del Districte de Sarrià–Sant Gervasi (pl. Consell de la Vila, 7) fins l’1 d’abril. Mitjançant fotografies, documents, premsa i un audiovisual, Sarrià i Barcelona, 1921. Cap a la ciutat metropolitana, documenta l’intens debat polític de l’època, amb diversos protagonistes jugant una partida a tres bandes: l’Ajuntament de Sarrià, els partits polítics i els veïns de Sarrià; en segon lloc l’Ajuntament de Barcelona i, finalment, el Govern espanyol.
La unificació de Sarrià a Barcelona
Des de 1897 s’havien succeït nombroses temptatives de Barcelona per fer efectiva l’agregació de Sarrià que van acabar amb sengles fracassos, gràcies a les bones relacions dels ajuntaments de Sarrià amb el Govern espanyol i la Casa Reial. La conjuntura política va canviar radicalment el 1921, i els sectors favorables a l’agregació van aprofitar l’ocasió per aconseguir que s’aprovés el Reial decret d’agregació de Sarrià a Barcelona del 4 de novembre de 1921. La decisió del Govern espanyol va desencadenar un fort moviment d’oposició, i Sarrià va viure un dels moments de major agitació política de la seva història.
Després de l’assassinat, el 8 de març de 1921, d’Eduardo Dato, aleshores president del govern espanyol, Alfonso XIII va encarregar al conservador Antoni Maura la formació d’un govern de concentració nacional. En un moment d’extrema debilitat política, Maura va oferir a Francesc Cambó el ministeri d’Hisenda i l’entrada de la Lliga Regionalista al govern; a canvi, Cambó i la Lliga van aconseguir un dels seus objectius principals: l’agregació de Sarrià a Barcelona.
Un seminari i un llibre
Entre les activitats paral·leles programades a l’entorn de l’exposició hi ha el seminari El context de l’agregació de Sarrià a Barcelona el 1921: política i debat, que el proper 10 de febrer abordarà la culminació del procés d’agregació dels pobles del Pla a la ciutat de Barcelona, amb la participació del comissari de la mostra, Carles Puigferrat, i de Jordi Casassas Ymber, historiador i catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, que exposarà sobre la idea de la Barcelona metropolitana en el període 1897-1921. El seminari se celebrarà el 10 de febrer, dins de la programació del Centre de Recerca i Debat del Museu d’Història de Barcelona.
El 31 de març està prevista la presentació del llibre Sarrià i Barcelona, 1921. La unificació municipal, un volum editat dins de la col·lecció Textures del MUHBA.
Vil·la Joana
Situat al bell mig del Parc Natural de la Serra de Collserola, el MUHBA Vil·la Joana és un antic mas de la parròquia de Vallvidrera. Aquesta edificació es va transformar en una casa d’estiueig al segle XIX i més endavant, entre els anys 1921 i el 1973, es va convertir en un equipament d’ús educatiu. En aquest espai van tenir lloc les activitats de les escoles municipals Vil·la Joana, pioneres a Europa per la seva dedicació a fer una educació especial a alumnes invidents, sords i amb discapacitat intel·lectual.
A més, Vil·la Joana va ser la darrera casa que va acollir Jacint Verdaguer, un dels màxims i més reconeguts exponents de la Renaixença. Després d’una llarga malaltia, va morir el 10 de juny de 1902 i des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. Per això, ja el 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu dedicat a la seva vida i obra.
Actualment és alhora un memorial i una casa de i per a la literatura, que reivindica el valor de la paraula literària a partir de la figura de Verdaguer. L’escriptor esdevé l’eix vertebrador a partir del qual es presenta la història de Barcelona com una ciutat estretament connectada amb l’escriptura i que, a més, serveix per transmetre el fenomen de l’experiència literària universal. D’aquesta manera, el museu planteja un recorregut que transita per l’educació especial que es feia a Vil·la Joana, que continua recordant la rellevància social de la vida i també de la mort de Verdaguer i que finalitza per testimoniar la transcendència pública de la literatura.
Atenció mitjans: mmartinezj@bcn.cat