[1]
Avui s’ha decobert una placa en homenatge a l’escriptor i pedagog Joan Triadú, a la façana de la casa on va viure, a l’Avinguda Riera de Cassoles, 9. L’acte s’ha celebrat en el marc de l’11è aniversari de la mort de l’autor, i s’emmarca en la commemoració de l’Any Joan Triadú, aquest 2021, en el centenari del seu naixement.
L’homenatge ha comptat amb la participació de Jordi Martí, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; Albert Batlle, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, i Joaquim Triadú, fill de l’homenatjat.
[2]
Biografia de Joan Triadú
Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), la bibliografia de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 – Barcelona, 2010) aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar. Aquest 2021, l’Any Joan Triadú commemora el centenari del seu naixement.
Es va llicenciar el 1942 en Filosofia i Lletres. Una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona), on, entre el 1944 i el 1968, va impulsar el Concurs Parroquial de Poesia. Pel certamen hi van passar nombrosos autors en llengua catalana que hi van assolir el seu primer reconeixement literari. El 1946 va ser cofundador de la revista Ariel, on va començar a desenvolupar la seva tasca com a crític literari, i entre el 1948 i el 1950 és lector de català a la Universitat de Liverpool.
El 1951 va publicar dues antologies que van causar certa controvèrsia al món cultural: la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950). També el 1951 va començar a donar classes al CICF, on més endavant seria director tècnic, ja com a Institució Cultural del CIC i fins al 1993. Va exercir de crític literari a moltes publicacions: Forja, Pont Blau, Serra d’Or o el diari Avui en són només algunes.
Triadú va ser membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), del PEN Club, del consell consultiu de la Plataforma per la Llengua, soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans.