Els pròxims dies 21, 22 i 24 de setembre tindran lloc, al Centre d’Art La Capella (Hospital, 56), les accions en viu del programa Barcelona Producció 2021-2022 protagonitzades per Jaume Ferrete Vázquez, Mercè Ortega Ferrer i Julián Pacomio. Les performances tenen aforament limitat i cal fer inscripció prèvia al correu electrònic: lacapella@bcn.cat
El projecte Alexa ( Alexa, de Jaume Ferrete planteja desenvolupar una eina per fer una performance a partir de l’altaveu intel·ligent Echo i l’assistent virtual basada en reconeixement i síntesi de veu Alexa, produïts i venuts per Amazon. En un moment en què les grans empreses de tecnologia estan fent esforços enormes per convertir la veu en la via principal d’interacció amb els seus productes i serveis mitjançant la introducció, en els nostres espais íntims, d’una sèrie de dispositius que sempre estan encesos i sempre escolten, sembla urgent explorar les relacions corpoafectives que imaginem que podem tenir amb les veus reproduïdes tècnicament.
Mercè Ortega Ferrer ens parlarà, a Mis cosas, des d’un posicionament crític i de denúncia, de les respostes de l’individu pressionat i oprimit pels valors materialistes i superficials fomentats pel sistema consumista capitalista. Valors que es venen a l’individu, àvid d’afecte i reconeixement, amb la promesa d’aconseguir ser millor, de reconstruir la seva identitat, una identitat aplaudida, acceptada i reconeguda. Mis cosas neix de la voluntat d’autocrítica i la necessitat de rescabalament com a víctima de l’esclavitud que suposa acumular béns, coses materials, moltes vegades innecessàries i de les quals costa molt desprendre’s per l’afecció que se’ls té. Coses que ens ocupen un espai i un temps vital, càrregues massa feixugues que ens lliguen, ens immobilitzen i ens impedeixen avançar.
L’acció que proposa Julián Pacomio es desenvoluparà a partir de les sis del matí, el 24 de setembre, sota el títol Apocalipsi entre amics o el dia simplement. Es tracta d’una trobada atípica en un horari atípic que explora els límits entre la nit i el dia com a moment productiu des d’un nivell afectiu, emocional i experiencial. L’artista ens adverteix: “Fa molt temps que anem a dormir d’hora. Som gent de dia, la nit és cosa d’altres. Esperem l’apocalipsi tots junts, aquí. En algun moment, les coses familiars, íntimes, es tornaran inquietants i la fi arribarà plàcida, amable. Una cosa fosca emergirà a la superfície per acusar la vida, i ja res no serà igual; els records, els d’abans, ja no importaran, i només serviran els més forts, és a dir, els d’ara. No serem mai més contemporanis i només quedarà la llum del dia, simplement”.
Alexa ( Alexa, Jaume Ferrete Vázquez. Dimarts 21 de setembre: 18.30, 19:30 i 20:30 hores
Mis cosas, Mercè Ortega. Dimecres 22 de setembre, 19 hores
Apocalipsi entre amics o el dia simplement, Julián Pacomio. Divendres 24 de setembre, 06 hores
Jaume Ferrete Vázquez treballa al voltant de la noció de polítiques o ideologies de veu i escolta mitjançant performances, sessions d’escolta, arxius, tallers, converses, projectes sonors i llocs web. Ha presentat treballs al MACBA, Grand Union, Tabakalera, CA2M, Festival SOS 4.8, Fundació Antoni Tàpies, MNCARS, TEOR/éTica, MUAC UNAM, Universitat de Barcelona, Universitat del País Basc, Programa d’Estudis de Gènere de la UNAM, etc. Premi Generació 2016 de La Casa Encendida, Beques Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals, Premi Miquel Casablancas, estada artística de l’Agència Mexicana per a la Cooperació Internacional i el Desenvolupament, etc. Des del 2008, contribueix a coordinar el projecte Sons de Barcelona, iniciat pel Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra.
Mercè Ortega Ferrer és artista visual. La seva obra transita permeable a la hibridació de llenguatges i a la interdisciplinarietat, i hi adquireix un gran protagonisme l’acció. El seu principal motor és la crítica social, esperonada des de la seva pròpia experiència personal. Entre les seves obres destaquen: El pes d’una imatge – Testimoni atemporal (Espai d’Art Contemporani Can Xerracan), SORTIDA-SALIDA-EXIT (mostra Música per a camaleons incívics), Pato be Esthetic (Museu Municipal Joan Abelló), Culte a un error (Fundació Espais d’Art Contemporani), Fràgil (Festival eBent’02), Transcendir (Maschinenhaus Essen-Produktionsort der Künste) i Projecte Pallassa. La meva segona pell (presentada al Fòrum d’Art Contemporani Quam2010 i a la Mostra d’Art Contemporani THAMBOS9).
Julián Pacomio indaga, amb els seus projectes escènics, en la idea de còpia, remake, traducció i apropiació de materials aliens. Des del 2018, col·labora amb la coreògrafa Ángela Millano (Espanya) en el projecte de recerca Asleep Images, del qual formen part les peces Make It, Don’t Fake It (2019) i PSYCHO (2020). Treballa amb coreògrafs com João Fiadeiro (Portugal), Carolina Campos (Brasil), Luis Garay (Colòmbia), Daniel Pizamiglio (Brasil-Portugal) o Annika Pannitto (Itàlia), entre altres. El 2020 va comissariar NO NO NO SOLO SOLO NO, un cicle de performances per a la sala Amadís de l’INJUVE (Madrid), i prepara, juntament amb Ignacio de Antonio Antón (Espanya), l’exposició Contemplar una superfície inestable, guanyadora del concurs Inèdits 2021 a La Casa Encendida.