El monestir de Pedralbes impulsa una nova edició del seu cicle de diàlegs, dedicada a l’impacte social de la crisi de la Covid-19

print

La nova edició dels ‘Diàlegs de Pedralbes’ porta per títol ‘El malestar d’avui’, i comprèn quatre sessions, que tindran lloc del 7 al 10 de setembre

Els diàlegs s’han organitzat sota la direcció de la filòsofa Mar Rosàs, i reuniran especialistes d’àmbits com l’antropologia, la filosofia, la medicina i la psicologia

La relació entre la depressió i el gènere, les “malalties del buit”, les implicacions del dol i les actituds davant la pandèmia són els temes de les diferents sessions

Els ‘Diàlegs de Pedralbes’ proposen, des de la pluralitat i el respecte a les diferents tradicions culturals, religioses i ideològiques, una reflexió sobre el paper de l’espiritualitat i la interioritat en diferents àmbits de la societat

L’impacte social de la crisi de la Covid-19 centra la nova edició del cicle ‘Diàlegs de Pedralbes’, que tindrà lloc del 7 al 10 de setembre. Sota el títol ‘El malestar d’avui’ i amb direcció de la filòsofa Mar Rosàs, la nova edició comprèn quatre sessions de converses que reuniran especialistes d’àmbits com la medicina, la psicologia, la història, l’antropologia i la filosofia.

Els ‘Diàlegs de Pedralbes’ proposen, des de la pluralitat i el respecte a les diferents tradicions culturals, religioses i ideològiques, una reflexió sobre el paper de l’espiritualitat i la interioritat en diferents àmbits de la societat. En aquesta nova edició, els diàlegs  abordaran qüestions com la incidència de la depressió i el seu especial impacte sobre les dones; les manifestacions del malestar pròpies del capitalisme avançat com ansietat, trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, fatiga crònica, batejades com “malalties del buit”, les implicacions del dol, i les actituds davant la pandèmia, amb el següent calendari:

Dimarts, 7 de setembre:

Dones a la recerca de sentit. Depressió i gènere. 

Segons l’OMS, uns 350 milions de persones al món pateixen depressió. Afecta més persones que comparteixen unes característiques sociodemogràfiques concretes? Quines? Sembla ser que les dones són qui més en pateixen. Quin és el paper que les causes fisiològiques i socials tenen en aquest repartiment desigual de la depressió per gènere? O és que, senzillament, hi ha més dones diagnosticades amb depressió perquè les dones tendeixen a demanar ajuda més que els homes quan no es troben bé? D’altra banda, com els afecta la depressió i com reacciona l’entorn? I, finalment, com aborda la depressió, el sistema sanitari? Com es pot interpretar l’ús massiu de psicofàrmacs propi de les últimes dècades?

Durant el diàleg, aprofundirem en aquestes qüestions amb l’Àngel Martínez-Hernáez i la Carme Valls. L’Àngel Martínez-Hernáez és catedràtic d’antropologia i director del centre de recerca en antropologia mèdica de la Universitat Rovira i Virgili. Autor d’una àmplia bibliografia sobre  salut mental, salut mental global, i polítiques sanitàries a Europa i Amèrica Llatina. La Carme Valls és metgessa especialitzada en endocrinologia i perspectiva de gènere, directora del programa Dona, Salut i Qualitat de Vida al Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS). També s’ha dedicat a la divulgació mèdica sobre la invisibilització del factor diferencial de la malaltia per raons de sexe i gènere.

Dimecres, 8 de setembre:

Malalties del buit. Neoliberalisme i precarietat.

Depressió, ansietat, trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, fatiga crònica, sensibilitat química múltiple. Franco Berardi es va referir a aquest conjunt de manifestacions del malestar pròpies del capitalisme avançat com a “malalties del buit” (Berardi, 2010). I totes aquestes malalties del buit, escriu Santiago López-Petit (2014), comparteixen una mateixa experiència: “voler viure i no poder”. Es tracta de noves patologies provocades per les lògiques socials i productives occidentals, malaltisses? Se’ls pot atribuir un caràcter polític en la mesura que es poden entendre com a experiències de resistència contra aquestes lògiques? Ens empenyen a revisar la noció mateixa de patologia?

Durant el diàleg, aprofundirem en aquestes qüestions amb la Núria Tria i l’Albert Jornet. La Núria Tria és doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona (2017) amb una tesi doctoral on analitza el diagnòstic del trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). És també professora de Bioètica i de Cultura, Societat i Salut a la Universitat de Vic i investigadora de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull.

L’Albert Jornet és doctor en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre l’assagisme filosòfic i literari espanyol de la darrera dècada, amb especial atenció a les expressions de la precarietat i la vulnerabilitat derivat de la crisi financera de 2008. Ha ensenyat literatura i realitzat investigació a la Universitat Pompeu Fabra, la Università di Pisa, la Columbia University, el Reed College i la University of Pennsylvania. Ha estat coordinador del monogràfic Cinco años después del 15-M: narrativas de la crisis económica y política (452ºF. Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, 2016). Actualment prepara la publicació del seu llibre Contra la impotencia intelectual. Voces para un pensar vulnerable (2021).

Dijous, 9 de setembre

Tot anirà bé? De les pestes a la Covid-19

Tot anirà bé, se’ns ha demanat que creguéssim i repetíssim des de l’inici de la pandèmia del Covid-19. Per a alguns, aquesta creença és indispensable per encarar les adversitats de manera positiva. La manera com narrem la malaltia, diuen, incideix en la manera com l’experimentem. Per a d’altres, aquesta creença és ofensiva en la mesura que contradiu, si no amaga, la dura realitat. El cert és que les grans epidèmies han comportat una devastació indescriptible i, alhora, han obert nous horitzons. Quines desgràcies i quines fortunes han suposat, les grans epidèmies? Què està significant, aquesta? Com podem narrar-la? Cap on ens duu?

Durant el diàleg, aprofundirem en aquestes qüestions amb l’Ester Busquets i el José Enrique Ruiz-Domènec. L’Ester Busquets és infermera i filòsofa, professora de bioètica a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i coordinadora de formació i recerca de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols. El José Enrique Ruiz-Domènec, medievalista, ha estat catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i és autor d’una àmplia bibliografia. Darrerament ha publicat L’endemà de les grans epidèmies (2021).

Divendres, 10 de setembre

Aprendre a conviure amb els fantasmes. Sobre el dol

S’acaba mai, el procés de dol? Això creuen els que consideren que, al final d’aquest ardu procés de comiat i d’acceptació, es “deixa anar” l’altre. Era, també, la visió de Freud, que, a Dol i melancolia (1918), distingia dues maneres de reaccionar davant de la pèrdua: el dol, per a ell un estat natural i temporal, i la melancolia, un estat persistent i patològic. Però altres veus alerten que el dol no pot acabar mai, perquè l’empremta que l’altre ha deixat en nosaltres ens constitueix fins a tal punt que, en última instància, ja no és possible distingir nítidament entre ell i nosaltres. Si és així, cal aprendre a conviure amb els fantasmes (Derrida, 1993). Què és el dol? Qui són, aquests fantasmes? Ens incomoda, que tant nosaltres com els altres convisquem amb fantasmes?

Durant el diàleg, aprofundirem en aquestes qüestions amb l’Anna Pagès i el Pau Miquel Diego. L’Anna Pagès és pensadora, professora titular de la Universitat Ramon Llull i autora del llibre Sobre el olvido (Herder, 2012). El Pau Miquel Diego és psicòleg i responsable de l’acompanyament espiritual de Sant Joan de Déu en l’àmbit de les cures pal·liatives pediàtriques.

Totes les sessions tindran lloc a les 18.30 hores a la Sala d’Actes del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Baixada del Monestir, 9), amb un preu de 3€. Per assistir-hi és imprescindible fer reserva prèvia.

Informació i reserves: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h. T. 93 256 34 27/ reservesmonestirpedralbes@bcn.cat

https://monestirpedralbes.barcelona/

https://monestirpedralbes.barcelona/ca/activitats/di%C3%A0legs_0

Les sessions també es podran seguir en streaming al canal de youtube del centre: 

https://www.youtube.com/channel/UC9Rza91FNIlt_lyCVI3RhYw  i a la mateixa pàgina web del monestir de Pedralbes: https://monestirpedralbes.barcelona/