Avui dijous, 8 de juliol ha tingut lloc la descoberta d’una placa d’homenatge a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, a la façana de la casa on va viure, a la Rambla de Catalunya, 65. La instal·lació de la placa coincideix amb el 30è aniversari de la mort de l’autora, el proper mes d’octubre. A l’acte de descoberta hi han assistit el tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, el regidor del districte de l’Eixample, Jordi Martí, i Anna Capmany, neboda de l’autora.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 3 d’agost de 1918 – 2 d’octubre de 1991) és una de les autores de les lletres catalanes més populars del segle XX. Novel·lista, dramaturga i assagista, filla del folklorista Aureli Capmany, l’escriptora va destacar també pel seu activisme cultural i en favor de la igualtat i els drets de les dones, així com per la seva lluita antifranquista.

Capmany té una prolífica trajectòria com a novel·lista. Entre les seves obres destaquen El cel no és transparent, Premi Joanot Martorell del 1948, Betúlia, publicada el 1956, Un lloc entre els morts, Premi Sant Jordi del 1968, i El malefici de la reina d’Hongria, Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil l’any 1983.

En l’ àmbit teatral, a més de signar peces com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970) o una adaptació per a l’escenari del Tirant lo Blanc (1980), va ser fundadora, amb Ricard Salvat, de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual el 1959, on va fer de professora, directora i actriu.

La llista de les seves publicacions d’assaig també és extensa: Històries de Barcelona (1963), La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), Els vells (1968), La dona i la Segona República (1977), Dies i hores de la Nova Cançó (1978) o la pòstuma Barcelona entre mar i muntanya (1992) en són només algunes.

Capmany també va escriure dietaris i memòries i guions per a programes de televisió i de ràdio, i vatraduir al català llibres originals en anglès, francès i italià. Del 1979 al 1983 va presidir el PEN Català, i del 1983 al 1991 va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona (del 1984 al 1988 regidora de Cultura i del 1988 al 1991 de Publicacions), i també membre de la Diputació de Barcelona. El 1982 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

La instal·lació de la placa literària dedicada a Maria Aurèlia Capmany forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona .