Barcelona Cultura

Institut de Cultura de Barcelona

Servei de Premsa
David Armengol reivindica La Capella com a centre d’art en la seva proposta de direcció de l’equipament

El nou director artístic presenta un programa que passa per amplificar la proposta de Barcelona Producció, proposar noves línies de treball autònomes i crear altres espais expositius

El compromís del Centre d’Art La Capella seguirà sent la vinculació a les pràctiques artístiques emergents o en vies de consolidació

S’obriran cinc programes paral·lels que tindran autonomia i també amplificaran la convocatòria pública de Barcelona Producció

S’incrementarà l’experiència expositiva duplicant les convocatòries d’exposicions i comissariat tot obrint un nou espai per a les exhibicions

 

La proposta de direcció de David Armengol per als pròxims quatre anys de La Capella té com a principal objectiu consolidar-la com a Centre d’Art, i evidenciar-ho des del punt de vista nominal, arquitectònic i discursiu. En el seu programa, planteja aquest objectiu a partir de tres eixos principals: incorporar modificacions a la convocatòria pública de Barcelona Producció; engegar cinc línies de programació noves i adaptar els espais de l’equipament a aquests objectius.

El projecte d’Armengol ha estat escollit per la seva viabilitat i l’aportació de «plantejaments d’especial interès i molt ben definits», segons ha valorat una comissió formada per Oriol Gual Dalmau, cap del Servei d’exposicions i director de la Virreina i Capella (1990–1999) i director de La Capella (1999-2020); Anna Ramírez Galván, directora de Teixit cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona; Lola Lasurt Bachs, artista visual i docent i Jordi Ferreiro Ouro, artista i educador, membres de la junta de la PAAC que han actuat com una única veu i vot; Martina Millà Bernad, cap d’exposicions de la Fundació Joan Miró de Barcelona; Jordi Antas Barranco, comissari independent i mediador, i Clàudia Elies Oliveras, responsable del Programa d’Arts Visuals de Can Felipa.

En marc de la presentació avui del projecte el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats ha posat en valor que  “La Capella és un espai clau dins de l’ecosistema de les arts visuals a Barcelona i, per tant, és un dels espais clau per al desenvolupament de la carrera dels artistes en el context local. El concepte d’art emergent que acull no té a veure amb l’edat, sinó amb la funció de projecció que exerceix sobre els artistes.” Així mateix ha volgut remarcar que el projecte del David Armengol és “ ambiciós, valent, polièdric”  i s’ha mostrat  convençut que “elevarà el discurs artístic i la influencia, sacsejant l’equipament i actuant com a revulsiu”.

Barcelona Producció

El programa Barcelona Producció, destinat a les pràctiques artístiques emergents i/o en vies de consolidació, seguirà sent l’eix vertebrador del Centre d’Art La Capella des del qual brollaran els continguts expositius i no expositius a partir de lesmodalitats d’exposició individual, comissariat, publicació, projecte deslocalitzat, entorns digitals, investigació i mediació.

 Tot i així, la nova direcció vol introduir un seguit de canvis amb relació a la convocatòria que passen perintensificar l’experiència expositiva obrint una nova línia d’exposicions i comissariat; transformar les tutories individuals en un equip curatorial per a dues temporades; estendre la modalitat de mediació també per a dues temporades i produir publicacions per a totes les modalitats —un total de catorze anuals. En aquest sentit, desapareix la modalitat d’accions en viu per passar a ser una línia estable d’investigació dins els nous programes públics.

 Així doncs, s’obrirà una convocatòria amb les següents categories: tres exposicions individuals a l’Espai Capella; tres exposicions individuals a l’Espai Rampa; un comissariat a l’Espai Capella; un comissariat a l’Espai Rampa; dos projectes deslocalitzats; un projecte d’investigació; una publicació; un projecte d’entorns digitals, i el projecte de mediació que s’allargaria durant dues convocatòries.

 Aquests canvis apunten a una reivindicació de la dimensió expositiva del centre, que generarà vuit mostres anuals (sis d’individuals i dues de comissariat), al mateix temps que continuaràpotenciant la seva especificitat en el desenvolupament de projectes artístics que no passen pel fet expositiu.  

 Amb la voluntat d’acompanyar i amplificar els projectes artístics de Barcelona Producció, però també generant línies autònomes de programació, es crearan cinc nous eixos: (1) Programes públics, (2) Concèntric, (3) Mediació, (4) Patrimoni i (5) Formació.

Programes públics

Els programes públics del Centre d’Art La Capella obriran quatre línies d’investigació de forta càrrega autoreferencial al voltant de la textualitat, la performativitat, l’activisme i el territori, que donaran lloc a xerrades, tallers, performances, concerts, seminaris, rutes i altres registres de caràcter relacional, lúdic i temporal.

La línia de treball al voltant del text en art començaria amb un curs anual centrat en l’escriptura, que comptarà inicialment amb Alexandra Laudo i Enric Farrés Duran.

 Laia Estruch i Marc Vives encapçalarien la investigació centrada en el rol de la performance en el context de les arts visuals a Barcelona. Aquesta línia obre connexions amb el context musical, sigui popular o experimental amb artistes com María Barros, Carles Congost, Marc O’Callaghan o Antònia Folguera.

 L’art d’arrel política en què convergeixen veus dissidents amb relectures sobre qüestions d’identitat, gènere i societat comptaria amb Daniel Gasol i Jara Rocha, i podria generar complicitats discursives amb La Virreina Centre de la Imatge.

 Per últim, un eix centrat en rutes i recorreguts singulars pel barri del Raval aniria també fortament relacionat amb Mediació i Patrimoni. Sitesize, Agustín Ortiz Herrera o el col·lectiu Cuchara serien alguns dels agents implicats.

Concèntric i mediació

El programa Concèntric (2) es basa en el moviment de projectes i d’artistes per afavorir l’intercanvi d’experiències i té per objecte l’amplificació dels radis d’acció dels continguts de La Capella en diverses anelles geogràfiques: Raval, ciutat de Barcelona, àrea metropolitana, província de Barcelona, Catalunya, Espanya i àmbit internacional.

L’anella internacional donarà lloc a un subprograma anomenat «Ciutats afins» que començarà generant complicitats entre Barcelona, Montpeller, Lisboa, Londres, Estocolm i Montevideo (MO.CO Montpeller, Hangar Lisboa, Gasworks, Index Foundation, EAC Espacio de Arte Contemporáneo de Montevideo).

L’anella nacional obrirà relacions inicials amb Madrid, Balears, Comunitat Valenciana i País Basc (CA2M, Condeduque, Matadero, Tabacalera, Centre del Carme, Bombas Gens Centre d’Art, Artium i Tabacalera Donosti).

L’anella catalana establirà aliances amb la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i la Xarxa Prod. L’anella de la ciutat de Barcelona crearà lligams amb centres de producció com Hangar i La Escocesa, les convocatòries i espais dedicats a l’art emergent (Sala d’Art Jove, Can Felipa Arts Visuals, Sant Andreu Contemporani, Art Nou), museus o centres d’art afins (CCCB, MACBA, La Virreina Centre de la Imatge, Arts Santa Mònica, Fundació Joan Miró) i espais i iniciatives independents de la ciutat.

Per últim, l’anella del Raval connectarà molt directament amb el programa de Mediació (3), que vol potenciar una mediació d’autoria pròpia i consolidar altres línies més estables des de la mateixa institució. Amb programes vinculats al barri del Raval com Apadrina el teu equipament, Estius educatius, el festival Raval(s), el programa EnResidència i el vincle amb grups d’investigació que treballen al voltant d’aquest concepte com són el Grup de mediació de Massana, el Màster de Mediació de la UB i el Máster Permea de Mediació i Educació Artística de la Comunitat Valenciana.

Programa Patrimoni

El programa Patrimoni (4) vinculat amb el vessant patrimonial de l’equipament posarà l’accent en lesparticularitats històriques i arquitectòniques de La Capella amb xerrades vinculades a la història del lloc i a l’arquitectura tardomedieval, renaixentista i barroca que caracteritza l’edifici, és per això que hi ha la voluntat d’iniciar una col·laboració amb el MUHBA (Museu d’Història de Barcelona).

Programa formació

S’engegarà un programa de formació (5) que estaràdestinat a oferir recursos i processos de treball compartits amb vinculació a estructuresacadèmiques de formació en art com poden ser Massana, les carreres de Belles Arts, Història de l’Art i Humanitats o el Programa d’Estudis Independents (PEI).

Nous espais

Per poder materialitzar la nova proposta de Centre d’Art La Capella, s’habilitarà l’Espai Rampa, actualment destinat a ser auditori, com a sala d’exposicions d’escala menor, sensible a perfils més diversos, amb la possibilitat de convertir-se en un espai laboratori capaç d’acollir altres projectes expositius (formació, intercanvis, etc.). Així mateix, es reformarà una part del pis superior per convertir-se en l’Espai Finestres, un àmbit polivalent amb funcions d’auditori, sala de projeccions, conferències i espai-taller per a pràctiques relacionals i educatives.

Pressupost

El pressupost de l’equipament per al 2021 és d’un total de 389.000 , dels quals 155.000 són despeses de funcionament i 234.000 es destinen a la programacióEl pressupost de Barcelona Producció 2021-2022que repercuteix en els dos exercicis 2021 i 2022suma un total de 375.990 € repartits de la següent manera: honoraris d’artistes, 66.500 €; honoraris de tutories, 17.500 €; producció, 99.500,00 €, ipublicacions, 34.990 €.

Biografia

David Armengol (Barcelona, 1974) és comissari independent i combina la seva pràctica curatorial amb altres activitats paral·leles com la gestió cultural i la docència. Els seus projectes s’han pogut veure en espais d’art contemporani com Caixaforum Barcelona (2008), Matadero Madrid (2010), la Fundació Joan Miró de Barcelona (2012-2013), Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona (2014), l’EAC-Espacio de Arte Contemporáneo de Montevideo, a l’Uruguai (2015), Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona (2016), Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet (2019), el Centre d’Art La Panera de Lleida (2019) o Tabacalera Promoción del Arte a Madrid (2020). L’any 2019 va ser co-comissari del Pavelló de l’Uruguai en la 58a edició de la Biennal de Venècia 2019. El seu treball ha mantingut sempre una forta anàlisi contextual, formant part de l’equip de coordinació de Sant Andreu Contemporani (2009-2013), sent col·laborador extern a La Capella durant diverses temporades (2016-2020) o comissariant, amb la Diputació de Barcelona, una itinerància de la col·lecció MACBA (2017-2019) pels centres d’art de la província de Barcelona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetes:


Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.