La mostra inclou més de 70 documents originals i reproduccions fotogràfiques de l’època i s’acompanyarà d’un catàleg en format diari
Comptarà amb un programa d’activitats paral·leles, que començaran amb la conferència inaugural demà demà 29 de juny a les 18h Joaquim Puig i Pidemunt, director de ‘’Treball’’, executat l’any 1949, a càrrec del comissari Manel Risques
L’AHCB custodia un patrimoni documental únic de propaganda clandestina (premsa, octavetes, fulls volanders…)
L’exposició posa en valor la premsa clandestina i la propaganda en la lluita antifranquista a partir de la col·lecció de premsa clandestina i la propaganda, que es conserva a l’AHCB, i que és una de les més importants de Catalunya, formada a partir de les donacions privades, de partits, d’entitats i d’organitzacions diverses. Cal afegir-hi els documents que els particulars van anar dipositant a la bústia de l’Arxiu o van deixar camuflats dins diaris i llibres a la Sala de Consulta.
La col·lecció de premsa és molt rica, però desigual, i està formada per més d’un miler de títols de publicacions, tots ells catalogats i en procés de digitalització. Les publicacions de partits polítics composen més de la meitat del total. Després, les que procedeixen d’associacions obreres (un 20% del total) i, més enllà, les del moviment universitari i les d’agències d’informació així com les del moviment veïnal, feminista, pacifista, comitès de solidaritat etc. D’altra banda, les octavetes, pamflets, fulls volanders etc., composen un altra àmbit patrimonial i documental imprescindible, en procés de catalogació i digitalització.
La col·lecció de fulls volanders de l’AHCB està formada per fulls solts de temàtica molt diversa : vida associativa, propaganda política, activitats culturals, etc. Predominen els fulls de matèries polítiques i socials que permeten conèixer l’existència d’esdeviments: declaracions polítiques, manifestacions, concentracions vagues… moltes vegades clandestins i difícils de documentar per altres fonts.
Per la naturalesa intrínsecament efímera d’aquests fulls, a Catalunya hi ha poques col·leccions d’aquests tipus, fet que li dóna un gran valor per la seva excepcionalitat.
Les dates extremes de la col·lecció són 1808-1986. Existeix Catàleg de la primera part, 1808-1939, i actualment s’estan fent tasques de revisió i catalogació de la resta de la col·lecció 1939-1986.
La importància d’aquests materials és indubtable. Van ser publicacions elaborades en la clandestinitat (o a l’exili), en condicions precàries i perilloses. Van fer front a la repressió i van forjar una lletra clandestina que esdevingué un fenomen de rellevància creixent que va assolir la màxima expansió a finals dels anys 60 i als 70. Va possibilitar la vertebració de les organitzacions antifranquistes i dels moviments socials, va servir d’eina d’agitació i propaganda, de contrainformació i denúncia, va potenciar la socialització de la protesta, va col·laborar a la construcció d’una cultura de resistència davant del feixisme i va esdevenir agent actiu de mobilització col·lectiva i del canvi democràtic propugnat per l’antifranquisme als anys 60 i 70.
L’exposició posa en valor la col·lecció de premsa clandestina de l’AHCB amb més de 1.000 títols i la col·lecció de fulls volanders amb 9.000 documents.
No debades, la desarticulació dels aparells de propaganda i impedir la difusió dels materials “subversius” va ser una obsessió de la dictadura. La persecució fou implacable i la captura dels militants implicats en la seva forja i desplegament va comportar, habitualment, la detenció, la violència, la tortura i enfrontar-se a l’arbitrària acció penal dels consells de guerra i del Tribunal d’Ordre Públic (des de 1963). S’arribà a produir una execució, la de Joaquim Puig i Pidemunt (1949) per la seva condició de “responsable máximo del comité central de Agitación y Propaganda”, de ser el director de “Treball” i de ser el responsable jeràrquicament superior del detinguts en la causa 35.986 instruïda “por los supuestos delitos de atentados terroristas y propaganda subversiva”.