Ana María Matute (Barcelona, 1925- 2014) està considerada una de les novel·listes més importants en llengua castellana de la postguerra espanyola, i una de les veus més personals de la segona meitat del segle XX. Segona de cinc fills d’una família religiosa i conservadora, en la seva infantesa va viure a Madrid i, a causa d’una greu malaltia, va residir també un temps a La Rioja, amb els seus avis.

El seu debut literari va tenir lloc el 1948 amb Los Abel, finalista al Premi Nadal de novel·la. Va ser l’inici d’una elogiada i premiada trajectòria que inclou novel·les, relats breus i contes. La seva prosa, de caire realista i sovint onírica, està marcada per la postguerra i el pessimisme. Entre les seves obres més destacades es troben Pequeño teatro (Premi Planeta, 1954), Primera memoria (Premi Nadal, 1959), La torre vigía (1971), fruit de la seva fascinació pel món medieval i la literatura cavalleresca, Solo un pie descalzo (Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, 1984) o  Olvidado Rey Gudú, la seva novel·la més ambiciosa, en la que va treballar al llarg de tres dècades, publicada el 1996. El setembre del 2014 es va editar la seva novel·la pòstuma Demonios familiares. Els seus llibres han estat traduïts a diferents idiomes.

Va ser la quarta dona a ocupar un seient a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (la lletra K majúscula), i també va ser distingida pel conjunt de la seva obra amb el Premio Nacional de les Lletres Espanyoles (2007) i el Premi Miguel de Cervantes (2010). Va ser professora convidada a diverses universitats dels Estats Units.

La instal·lació de la placa literària dedicada a Ana María Matute forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona , en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i de tots els orígens.