El projecte de direcció de Valentín Roma ha estat escollit per convocatòria pública per un jurat format per Montserrat Moliner, Manuel Segade, Nuria Enguita, Lis Costa, Cloe Masotta Lijtmaer i Joan Morey
Des de maig del 2021 fins al maig del 2025, es faran 52 exposicions vehiculades al voltant dels següents eixos: relats divergents de la fotografia, cinema expandit, gramàtiques decolonials, cossos no normatius, subjectivitat proletària, capitalisme i treball immaterial, plaça pública, ciutat i arquitectura
S’estan preparant mostres dedicades a Guido Guidi, Ricardo Rangel, Joan Fontcuberta, Miralda, William S. Burroughs, Greer Lankton, Genesis P. Orridge, Marguerite Van Cock & James Romenberger, Adrià Julià, Oriol Vilapuig, Èlia Llach, Art Larsson, Sonia Abella, Mar Arza, Antonio Gagliano, Paul Sharits, Leeds Animation Workshop, Hannah Höch, Pedro Costa, Stan Douglas, Ulrike Öttinger, Mamma África, Papá Marx, Mike Dibb, Los carpinteros (1992-2003), Antifuturismo Cimarrón, Frédéric Bruly Bouabré, La petjada del nyandú (o com transformem els silencis), Inmaculada Salinas, Álvaro Perdices, Amèlia Riera, Cathy Berberian, Josep Iglésias del Marquet i Gerard Pietrus Fieret, entre d’altres
Alguns dels programes públics i línies d’investigació comptaran amb les direccions d’Anna Manubens, Andrea Soto Calderón, Antonio J. Rodríguez, Òscar Guayabero, Mela Dávila i Alexia Pooth, Aurelio Santos i Toni Álvaro
Les línies editorials iniciades des del 2016 s’ampliaran amb publicacions sobre Tres, Joseph Beuys, Joan Fontcuberta, Pedro Costa, Juan Herreros, Rafel Bernis i Anna Oswaldo Cruz
Avui, 2 de juny del 2021 s’ha presentat el projecte d’exposicions, programes públics, línies d’investigació i publicacions de La Virreina Centre de la Imatge per als quatre anys vinents a càrrec del director artístic de la institució, Valentín Roma, i el tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats. Aquesta proposta va ser avaluada d’«excel·lent» per part del jurat format per Montserrat Moliner, Manuel Segade, Nuria Enguita, Lis Costa, Cloe Masotta Lijtmaer i Joan Morey considerant-la «molt sòlida i consistent que aporta una nova visió amb un gran coneixement del sector, molt engrescadora, amb plantejaments d’especial interès i molt ben definida».
El programa expositiu de La Virreina s’ha caracteritzat, en els últims quatre anys, pel desenvolupament d’un discurs reconeixible entre el panorama artístic de Barcelona, alternant la investigació de trajectòries d’autors fonamentals per a les diverses ruptures estètiques polítiques i epistemològiques en el camp de la imatge, amb propostes que exhibien artistes poc reconeguts o a mitja carrera del context local barceloní.
Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat ha volgut posar en valor en el marc de la roda de premsa «la feina —o, millor dit: la feinada— que el Valentín Roma i tot el seu equip ha fet als darrers 4 anys al capdavant de La Virreina Centre de la Imatge i que l’ha convertit en un dels espais més actius i estimulants del país amb 42 exposicions, 18 projectes d’investigació, 19 publicacions i una gran quantitat de programes públics, que exemplifiquen quina és la dinàmica de la institució, marcada pel seu volum i pels nivells d’interlocució amb les escenes artístiques de la ciutat i del país». Així mateix ha puntualitzat que «durant aquests 4 anys, s’ha obert també un vast programa d’investigació que ratifica la missió que La Virreina s’havia plantejat —investigar— i que ha convertit la institució en un veritable pull de producció crítica i activista a Barcelona».
Programació expositiva
Durant els següents anys es durà a terme un intens exercici d’activació i interpel·lació de l’escena artística catalana, que destinarà una mitjana de 65.000€ anuals en produccions inèdites d’artistes del nostre context, a més de 25.000€ en encàrrecs curatorials i 60.000€ en investigacions dirigides individual i col·lectivament, fet que la nova direcció considera fonamental per a transformar La Virreina Centre de la Imatge en un motor de dinamització sectorial en el context de la ciutat. Alguns dels artistes que treballaran sota aquestes coordenades productives i curatorials són els que inauguraran la setmana vinent: Patricia Dauder, Marcelo Expósito i Andreas M. Kaufmann, però també Adrià Julià, Oriol Vilapuig, Èlia Llach, Art Larsson, Sonia Abella, Mar Arza, Antonio Gagliano, Vicens Vacca, i d’altres.
En aquesta nova etapa, la fotografia seguirà tenint un paper substancial amb exposicions sobre autors internacionals mai presentats en l’àmbit espanyol, com els italians Carla Cerati i Guido Guidi —comissariat per Marta Dahó—, el clàssic moçambiquès Ricardo Rangel i el francès Michel Journiac, així com els catalans Joan Fontcuberta, amb un projecte inèdit, i Miralda, amb una mostra sobre les fotografies de moda que va fer als anys seixanta i setanta, comissariada per Ignasi Duarte. També en aquesta línia es programarà una exhibició sobre l’obra fotogràfica de l’escriptor americà William S. Burroughs.
La feina al voltant de les gramàtiques decolonials es prolongarà amb les exposicions Mamma África, Papá Marx; El futuro ya fue: Antifuturismo Cimarrón, comissariada per Yuderkis Espinosa Miñoso i Katia Sepúlveda, i en la qual participaran 20 artistes dones; així com una mostra sobre l’artista de Costa de Marfil Frédéric Bruly Bouabré.
També es continuarà de forma significativa la feina que es va iniciar al voltant del cos trans amb exposicions com Copi o Lorenza Böttner, a partir de mostres sobre Genesis P. Orridge i Greer Lankton, amb els comissariats de David G. Torres i Julia Morandeira, respectivament, així com una exposició sobre Marguerite Van Cock & James Romenberger.
El pròxim 15 de juliol s’inaugurarà, a l’espai de La Rambla, l’exposició La petjada del nyandú (o com transformem els silencis), comissariada per Río Paraná —Duen Sacchi i Mag de Santo— que opera com a nexe entre les propostes decolonials i les exposicions sobre els processos de negació de les epistemologies binàries de gènere en què es podrà veure el treball de 16 artistes a més d’una selecció dels fons de l’Archivo de la Memoria Trans (Buenos Aires) i l’Archivo i Memoria LGTBQ de Salta (Argentina). Per a Valentín Roma es tracta d’un dels projectes més il·lustratius de cap a on anirà La Virreina Centre de la Imatge els anys que vindran.
La línia expositiva dedicada a configurar una genealogia de la ruptura estètica i ideològica durant els últims seixanta anys, seguirà amb tres mostres: Paul Sharits, comissariada per Gloria Moure; Leeds Animation Workshop, el col·lectiu de dones dels anys setanta, i Hannah Höch.
Així mateix, l’eix dedicat al cinema expandit, del qual Alexander Kluge, Barbara Hammer, Robert Cahen, Pilar Monsell i Jo Sol n’han estat projectes significatius durant els darrers anys, seguirà amb mostres de dimensió internacional entorn de figures com Pedro Costa, comissariada per Javier Codesal, Stan Douglas, a càrrec d’Iván de la Nuez, Ulrike Öttinger, feta per Manuel Asín, i Mike Dibb.
La línia dedicada al «triangle destructiu» que uneix el capitalisme financer amb els conflictes de classe i la noció de treball, des d’un especial èmfasi en el treball femení, i que ha estat tractada, fins ara, pels projectes de Max de Esteban, Natalie Bookchin, Raquel Friera, María María Acha-Kutscher i Claudio Zulian, continuarà amb les mostres d’Inmaculada Salinas i Ángela Bonadies & Juan José Olavarría.
Un altre eix important és el que Roma defineix com a «heterodoxos de l’heterodòxia», és a dir, artistes situats fora, fins i tot, dels relats anti-canònicos. Alguns exemples anteriors han estat les mostres dedicades a Tres, Kikol Grau o Helios Gómez, que tindran continuïtat a través d’Amèlia Riera, comissariada per Pere Pedrals; Cathy Berberian, amb el comissariat d’Arnau Horta; Josep Iglésias del Marquet, comissariada per Eduard Escoffet, i Gerard Pietrus Fieret.
Les exhibicions col·lectives tornaran a tenir cabuda en la programació de La Virreina a partir de Biennal 2064. Los descartes, amb el comissariat de Roc Alabat, Jorge Luis Marzo i Fito Rodríguez, i el projecte museogràfic dedicat a la primera etapa del grup d’artistes cubans Los carpinteros (1992-2003).
Per últim, i pel que fa a l’àmbit de treball sobre la construcció de la ciutat i l’arquitectura, hi haurà l’exposició que recull el projecte del museu Munch d’Oslo, concebut per l’estudi de Juan Herreros; la mostra La ciutat en disputa. Experiments sobre l’habitatge al sud d’Espanya (1956-1976), amb el comissariat de María García Ruiz i Moisés Puente, a més d’una proposta específica per la planta 0 dels arquitectes Emiliano López i Mónica Rivera.
Programes públics
Les línies d’investigació que permeten interlocutar amb els col·lectius activistes, artístics i historiogràfics de la ciutat començaran a treballar a partir del gener del 2022, quan es tornin a flexibilitzar les condicions d’assistència i treball en grup. Alguns d’aquests programes comptaran amb les direccions d’Anna Manubens, Andrea Soto Calderón, Aurelio Santos, Toni Álvaro o Òscar Guayabero.
Quant als programes públics independents de les línies d’investigació es desenvoluparan, entre d’altres, els cursos Noves masculinitats, concebut per l’escriptor Antonio J. Rodríguez, Usos polítics de l’art: l’exposició com a eina estratègica, dirigit per Mela Dávila i Alexia Pooth, i Resistències des de la vulnerabilitat econòmica, s’estudiarà com es poden unir les nostres vulnerabilitats per reinventar nous pactes socials.
Línies editorials
Les diverses línies editorials de La Virreina seguiran durant els anys vinents. Així, la col·lecció d’assaig que en aquests moments compta amb sis títols dedicats a Alexander Kluge, Copi, Josep Quetglas, Jorge Ribalta, Susan Sontag i Boris Groys, s’ampliarà amb una antologia de textos, discursos i polèmiques de Joseph Beuys. La direcció considera aquesta col·lecció com una aportació substancial al món editorial en llengua catalana, ja que s’hi han traduït per primera vegada a la nostra llengua, clàssics substancials com Kluge, Sontag i Groys, per exemple. Aquesta línia seguirà amb nous títols en català, com a mínim amb una periodicitat anual.
D’altra banda, hi ha previst reforçar els aparells editorials vinculats a la línia d’exposicions sobre fotografia. Aviat s’obrirà una col·lecció de publicacions que patrimonialitzin exposicions com les dedicades als fotògrafs Rafel Bernis i Anna Oswaldo Cruz, i que seguirà amb altres fotògrafs que vindran.
Els catàlegs d’artistes i exposicions es prolongaran amb llibres de Joan Fontcuberta, Pedro Costa i Juan Herreros, entre d’altres. Aquest 2021 també veurà la llum una publicació al voltant de l’artista Tres, la culminació de cinc anys de feina.
Pressupost
El pressupost de La Virreina Centre de la Imatge per al 2021 és de 939.000 €, dels quals 455.000 € estan destinats a exposicions; 160.800 €, a programes públics, i els 323.200 € restants corresponen a comunicació, publicacions, atenció al públic i altres despeses de funcionament.
Més informació
Laia Carbonell – Tel. 677441414 / 933161156 – lcarbonellf@bcn.cat