L’autora passarà a formar part del Mapa Literari de la ciutat, amb una placa situada a la casa on va viure la seva infància al barri de la Barceloneta
Avui divendres, 9 d’abril s’ha descobert la placa literària al carrer de Sant Miquel, 64, l’edifici on va viure la seva infantesa la poeta, pintora i traductora Felícia Fuster. La cerimònia ha comptat amb la presència de Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; Jordi Rabassa, Regidor de Ciutat Vella, i Bibiana Díez, fillola de la poeta i representant de la Fundació Felícia Fuster.
En el marc de l’acte Joan Subirats ha destacat que “si algun tret caracteritza la vida i l’obra de Felícia Fuster, és la pràctica radical de la llibertat que la va fer apostar per les lletres i l’art”. El tinent d’alcaldia també ha remarcat la curiositat que caracteritzava a l’artista, que “va voler transmetre i deixar com a llegat a les noves generacions d’artistes, a través dels ajuts que atorga la Fundació que porta el seu nom, per impulsar els seus estudis, i sobretot entre aquells que tenen més dificultats per realitzar-los”, i ha convidat els barcelonins i les barcelonines “a que s’apropin i descobreixin la riquesa i singularitat de la seva obra”.
La placa, que també situa el punt en el Mapa Literari de la ciutat desenvolupat per Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO, s’ha instal·lat en l’any que se celebra el centenari del naixement de la creadora Felícia Fuster. En les properes setmanes tindrà lloc una lectura de poemes a la Biblioteca de La Barceloneta impulsat pel Consorci de Biblioteques, en col·laboració amb l’Institut de Cultura, i la complicitat de la Fundació Felícia Fuster.
De la tradició de la Barceloneta a l’avantguarda de París
Felícia Fuster (Barcelona 1921 – París 2012) va ser poeta, pintora i traductora. Va donar a conèixer la seva obra en plena maduresa, als anys vuitanta i noranta, i amb poc temps va comptar amb la complicitat tant dels poetes com de la crítica. Instal·lada a París des dels anys cinquanta, considerava que “l’important és l’art i la llengua.” Tota la seva obra es caracteritza per una forta personalitat i per l’afany de llibertat que va desplegar en tots els àmbits de la seva vida.
Fuster crea la seva poesia des de la introspecció existencial i amb un alt grau d’exigència basat en la investigació de la paraula. Així, en un curt període de temps, la seva obra transcorre de l’avantguardisme europeu (de Salvat-Papasseit a René Char) a assumir la tradició d’Orient, en concret la poesia japonesa moderna, de la qual també és traductora. Una experiència que fructifica en una escriptura que es pot definir de vital, d’avançada i pel seu compromís amb el món.
Pel que fa a la seva obra, va ser una revelació la publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista premi Carles Riba), als 63 anys. Des del primer moment va ser saludada com una veu original i ja madura en la literatura catalana. “Una veu de dona agosarada i intransferible”, com la qualifiquen des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
L’any 1987 va publicar dos reculls: Aquelles cordes del vent i I encara (premi Vicent Andrés Estellés) que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista. Versió original (1996) és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent (1998; finalista al premi Màrius Torres) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l’experimentalisme. El darrer recull, Postals no escrites (2001), és una crònica d’un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho. De la seva tasca com a traductora cal destacar-ne l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988) i Obra negra (1984) de Marguerite Yourcenar.
Felícia Fuster, una nova placa que fa créixer el Mapa Literari de Barcelona
Des de Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO es desenvolupa el Mapa Literari de la Ciutat, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i de tots els orígens.
El gruix de les plaques es van instal·lar abans que Barcelona fos nomenada Ciutat de la Literatura de la UNESCO. La presència de la placa commemorativa a Felícia Fuster fa créixer aquest llistat i materialitza sobre un punt concret de la geografia de la ciutat la seva presència en el mapa i alhora posa en valor el patrimoni artístic de la ciutat.