Barcelona Cultura

Institut de Cultura de Barcelona

Servei de Premsa
El Consell de la Cultura de Barcelona renova els seus membres i proposa canvis i continuïtats per a una nova agenda de debat i suport a la vida cultural de la ciutat

El Ple del Consell ha renovat la seva composició alhora que ha designat els membres del nou Comitè Executiu amb la incorporació de Pau Alsina, Ester Bonal i Mercè Sarrias que s’uneixen als membres que renoven participació: Antonio Ramírez, Amadeu Carbó, Martina Millà i Cristina Pujades

L’equip de Govern està treballant amb el Consell de Cultura per incorporar un seguit de transformacions encaminades a aprofundir en l’enfortiment del Consell com a espai de debat de les polítiques culturals a la ciutat, tal com ha expressat en el seu Informe Anual. Aquestes transformacions s’executaran seguint el Pla de Treball 2021-2025 que actualment s’està elaborant

 

El passat 23 de febrer es va reunir el Ple del Consell de la Cultura de Barcelona. En aquesta reunió, en la qual es va renovar la composició del propi Ple per un nou període de quatre anys, fins al mes de febrer del 2025, també es va presentar l ’Informe anual elaborat pel Comitè Executiu sortint i es va procedir a designar els membres del nou Comitè Executiu.

L’Informe Anual proposa iniciar un procés de transformacions al Consell de la Cultura que, en síntesi, tenen a veure amb aprofundir en l’enfortiment del Consell com a espai per al debat sobre la vida cultural de la ciutat i les seves necessitats en clau de polítiques culturals, intensificant alhora la implicació de les seves comissions delegades i grups de treball. Aquest procés s’està treballant amb l’equip de Govern, i en paral·lel el nou Comitè Executiu està elaborant un Pla de Treball 2021-2025, que inclourà tant els processos d’evolució del Consell proposats fins ara com les aportacions dels nous membres del Ple.

Pel que fa a la renovació de la Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, elegit per unanimitat en la reunió de 23 de febrer, s’han incorporat tres nous membres –el professor i investigador Pau Alsina, la pedagoga musical i directora coral Ester Bonal i la dramaturga i guionista televisiva Mercè Sarrias– i han renovat la seva participació el llibreter Antonio Ramírez, com a Vicepresident del Consell  de la Cultura i, per tant, president del Comitè Executiu; Amadeu Carbó, educador social, folklorista i escriptor; Martina Millà, historiadora de l’art i de l’arquitectura, i Cristina Pujades, biòloga, professora i investigadora. Com a persones de reconeguda vàlua en la vida cultural de la ciutat, també s’han integrat al Ple del Consell Laura Arau, Nicolàs Barbieri, Carol Duran, Mireia Estrada, Miqui Otero, Lucía Piedra, Laia Ricart, Martí Sales i Pau de Solà-Morales.

Pel que fa a les principals associacions, plataformes i col·lectius dels diversos àmbits de la cultura i la creació artística, s’incorporen dues noves associacions vinculades a l’àmbit de la cultura popular i tradicional, que són la Coordinadora de Colles Castelleres de Barcelona i l’ Ens de l’associacionisme cultural català; i també s’incorpora Artibarri, xarxa d’entitats i col·lectius vinculats a la creació artística comunitària. La resta d’entitats que completen el nou Ple del Consell són AADPC-Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya; ADETCA-Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya; AELC-Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; AMJM-Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya; APCC-Associació de Professionals del Circ de Catalunya;  APDC-Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya; APGCC – Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya; Art Barcelona – Associació de Galeries; ASACC –Associació de Sales de Concerts de Catalunya; FAD-Foment de les Arts i del Disseny; Gremi d’Editors de Catalunya; PAAC – Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, i PROA – Productors Audiovisuals Federats.

Proposta de transformacions del Consell de la Cultura de Barcelona

Des de 2007, el Consell de la Cultura de Barcelona és un espai de diàleg i participació en les polítiques culturals de ciutat. Per això, reflexionar sobre el seu sentit i la seva evolució és una de les seves funcions principals. Després dels anys d’experiència de les persones que han format part d’aquest organisme, es justifica la necessitat d’impulsar diversos processos de transformació del Consell, en base a aquestes variables:

1. Aprofundir en el paper consultiu real del Comitè Executiu
Cal enfortir i garantir la claredat i la coherència de les funcions consultives del Consell: la preceptivitat de la participació en la definició de les bases dels concursos per a direccions artístiques és un dels àmbits a millorar. També cal garantir que el Comitè pugui elaborar informes prescriptius sobre propostes i mesures d’especial significació en l’àmbit de les polítiques culturals, especialment pel que fa referència a la posada en marxa d’equipaments i a les mesures de govern.

2. Redefinir i refundar el Ple del Consell i les seves comissions delegades
Cal convertir el Ple –i, per extensió,  les comissions– en un espai de debat ampli, en el qual s’abordin temes de discussió diversos, a partir d’informes previs encarregats a experts o investigadors. En funció del tema, aquest espai ha de tenir una geometria de participació variable, a fi que pugui modelar-se i adaptar-se a les necessitats de cada moment. Aquesta flexibilització ha de suposar una obertura que dilueixi què i qui queda a dins i a fora del Consell de la Cultura. Un dels reptes principals de cara al futur és incorporar-hi veus noves, més enllà dels representants habituals de l’àmbit de la cultura.

3. Enfortir el Comitè Executiu com a impulsor del debat  sobre cultura i ciutat
En relació amb el Comitè Executiu, a les funcions que té assignades actualment en el vessant executiu (avaluació de subvencions i proposta de membres dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona) i consultiu (informes preceptius), caldria afegir-hi la coordinació d’aquest nou espai de debat obert i de composició variable. El Comitè ha de poder encarregar estudis, organitzar i produir trobades i debats, i comunicar i publicar-ne els continguts amb una autonomia plena. Caldria dotar el Comitè dels recursos necessaris per idear, dissenyar, desenvolupar i gestionar aquests debats.

Els debats s’articularan durant el 2021, a partir de les propostes dels propis membres del Consell, que el Comitè Executiu ja ha començat a recollir i incorporar al seu propi Pla de treball. Temes com ara:

  • La necessitat de vincular les polítiques culturals,educatives i científiques, i de construir nous models de relació entre el sistema cultural , educatiu i científic.
  • El desenvolupament de la perspectiva de gènere en l’àmbit de la cultura.
  • La construcció de ciutadania culturalment activa, aprofundint en la subjectivitat de totes les franges de població, especialment infants, adolescents, joves i gent gran.
  • El desenvolupament de polítiques d’interesecció entre art, ciència i recerca.La necessitat d’incorporar la perspectiva intercultural en les polítiques culturals de ciutat.
  • La visibilitat de les persones nouvingudes, les seves pràctiques culturals i la seva participació en els espais de governança cultural.
  • L’abordatge dels processos derivats de la digitalització i els seus múltiples impactes en el sistema cultural i artístic.
  • La governança dels grans equipaments culturals, on participen les diverses administracions públiques.

4. Millorar els sistemes d’avaluació dels ajuts i subvencions
Cal continuar treballant en la millora del sistema d’avaluació i atorgament de les subvencions, cosa que ja apuntava el Comitè en els darrers informes sobre aquest tema, les principals idees dels quals ha entomat l’ICUB com a línies mestres del grup de treball que es va posar en marxa a finals de 2020.

 

Informe Complet del Consell de la Cultura

Etiquetes:


Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.