El site barcelona.cat/refugismemoria compta amb tota una explicació històrica d’aquestes instal·lacions i amb un mapa on es poden consultar tots els refugis i la documentació amb la que es compta dels mateixos

A més de la informació històrica, també es busca deixar llegat de la part més humana, de les emocions i dels sentiments

En alguns casos, es compta amb galeries d’imatges i, fins i tot, amb reconstruccions en 3D

La ciutat de Barcelona té documentats un total de 1322 refugis antiaeris

L’Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc són els districtes que compten amb més refugis

“La ciutat dels refugis. Catàleg dels refugis antiaeris de Barcelona”, un recull dels refugis antiaeris de la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona ha creat el web “La ciutat dels refugis. Catàleg dels refugis antiaeris de Barcelona” (barcelona.cat/refugismemoria), una compilació dels refugis antiaeris que es van construir a la ciutat per protegir-se dels bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. Aquest és un projecte de la Regidoria de Memòria Democràtica que té com a principal objectiu qui, com, quan i perquè es van construir els refugis antiaeris de Barcelona.

La voluntat d’aquest projecte és mirar d’arribar a tots els públics, tant els qui coneixen profundament el tema com els qui siguin neòfits i  s’hi endinsen per primera vegada, i per aquest motiu s’ha emprat un llenguatge entenedor i àgil. El text vol ser sobretot divulgatiu però rigorós, sense oblidar tampoc la part més humana, la de les emocions i els sentiments.

Altres objectius de la iniciativa són poder explicar com va ser tot el procés de construcció, i com era la vida als refugis, com passaven l’estona els qui intentaven protegir-se de les bombes, transmetre tant com sigui possible les vivències, els sorolls, les olors… perquè el lector pràcticament es posi a la pell dels qui van viure aquell període tan tràgic.

Un mapa per localitzar els refugis i els bombardejos que va patir la ciutat

El projecte consisteix en plasmar sobre un site i a través d’un mapa interactiu i accessible tota la informació que tenim sobre els refugis per tal de facilitar la seva consulta. És a dir, fer plausible la dimensió humana i territorial dels bombardejos, traçar sobre el plànol l’esforç de la ciutadania per a protegir-se de la brutalitat i assenyalar les seves cicatrius resultants.

Els continguts provenen de la base de dades de Refugis antiaeris, Castàlia, de la carta arqueològica de Barcelona. S’ha dissenyat una fitxa tipus, on hi ha tots els camps que poden aportar dades a l’hora de fer una cerca per diferents temes. En aquesta fitxa es pot trobar tota la documentació que hi ha fins aquest moment.

Quan es disposa del plànol i de l’expedient original, en la fitxa es troba el link per anar al web de l’Arxiu contemporani on es guarda el fons de la Junta de Defensa Passiva. Als refugis que s’hi ha pogut accedir, es posa a l’abast de la ciutadania una galeria de fotos, i en alguns casos, fins i tot la reconstrucció en 3D.

Per fer el mapa s’ha triat el mapa de Vicenç Martorell de l’any 1935, de l’oficina del plànol de la ciutat de l’Ajuntament de Barcelona. És la base més propera a l’època de construcció dels refugis a la que hem tingut accés, a més de ser un document molt exacte i precís.

Al plànol s’han marcat, a banda dels refugis, els impactes de les bombes al llarg de la Guerra Civil espanyola.

Des del mapa es poden fer diferents tipus de cerca i consultes sobre els refugis. D’una banda hi ha el cercador general, on es permet triar per la data de construcció, per la tipologia on es troben tres apartats: els conservats, els visitables, i on s’ha dut una intervenció arqueològica. Finalment hi ha un camp de cerca lliure on es pot buscar per adreça i per nom del refugi.

D’altra banda ja hi ha una sèrie de cerques programades que s’han considerat d’interès, valorant la singularitat d’alguns d’aquests espais confinats. Aquestes cerques són:

• Refugis amb múltiples vides
• Refugis de Franco
• Refugis de la solidaritat veïnal
• Refugis dels dirigents polítics
• Refugis domèstics
• Refugis fabrils

La història dels refugis explicada en tres grans apartats

A més, el site també compta amb tres grans apartats que permeten obtenir més informació general dels refugis barcelonins construïts des de finals del 1936:

• Barcelona sota les bombes: a les eleccions del 12 d’abril de 1931 es van imposar les forces republicanes però el cop d’estat de Franco, el juliol de 1936, va ser l’inici d’una cruenta i desigual Guerra Civil que va acabar amb totes les llibertats.
• El terror aeri: la ciutat va ser atacada amb una nova tècnica de guerra, el bombardeig de saturació que perseguia provocar l’angoixa i el pànic entre la població.
• Una ciutat a les fosques: la runa es va instal·lar a les places i els carrers de la ciutat que prenia un aspecte de pis fosc i brut.
• La lluita per salvar vides: amb molt pocs recursos i amb prop d’un milió de refugiats a la ciutat, els responsables polítics van haver d’organitzar ràpidament la defensa activa i passiva
• Imaginar una urbs subterrània: hi havia una guerra i molta fam però l’esforç de tothom va fer possible la construcció d’un total de 1.274 refugis, d’aquests 140 van ser de nova construcció
• Un combat desigual: Franco va dominar, amb l’ajuda de la potent aviació i artilleria de Hitler i Mussolini, la guerra aèria
• La solidaritat: els atacs continuats van tenir com a resposta també diferents iniciatives de resistència i solidaritat en tots els àmbits: des d’enginyers que no dormien imaginant la ciutat subterrània, fins a infermeres amb guàrdies interminables als hospitals, passant per bombers que sortien tinguessin o no guàrdia.

• La vida als refugis:
  • La construcció dels refugis: al llarg de la guerra es va construir una densa xarxa de refugis, molts esgarrapats al sòl, amb pic i pala, pels veïns.
  • L’organització veïnal: la força i una llarga tradició d’organització col·lectiva van fer possibles molts refugis
  • La vida subterrània: els refugis s’havien d’organitzar perquè en aquells espais claustrofòbics els veïns hi passaven, sovint, nits senceres
  • Les víctimes que no van poder escapar de les bombes: els refugis no sempre van complir el seu objectiu de salvar vides, una de les matances més esfereïdores va ser a Sant Felip Neri 

• L’endemà:
  • Van sobreviure els refugis?: fins ben entrada la dècada dels anys 50, el règim franquista va intentar recuperar els refugis antiaeris republicans perquè temia un atac de les potències que havien vençut Hitler, el seu antic aliat. Fins i tot, alguns dels arquitectes que havien format part de la Junta de Defensa republicana van continuar treballant en els refugis durant l’etapa franquista.
  • La ciutat abandonada: el 26 de gener del 1939 va caure Barcelona, i amb la ciutat, pocs dies després, la resta del país. Els franquistes van trobar una ciutat silenciosa, trista i bruta i una població cansada, desmoralitzada i expectant.
  • Escrits de memòria: recull de cites on es parla de l’horror de la guerra, els bombardejos, i els efectes del conflicte.

A banda d’aquests tres grans apartats, hi ha una introducció, on s’explica el projecte, i, com, des del Servei d’Arqueologia de Barcelona s’actua quant es localitza un refugi, o fins i tot abans, amb els estudis d’impacte, on es preveu sempre la possibilitat que el projecte urbanístic o d’obra, pugui afectar una d’aquestes estructures.

Tots els apartats estan contextualitzats amb imatges i vídeos. Aquestes, la majoria de l’època, són dels fons de l’Arxiu Històric de Barcelona,  Biblioteca Nacional de España (Madrid), Archivo General Militar de Ávila, Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca), Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Arxiu de l’Abadia de Montserrat. Fons Ramon Perera, Pavelló de la República. Universitat de Barcelona, Memorial Democràtic.

1.322 refugis a la ciutat de Barcelona

Actualment, a les bases de dades del Servei d’Arqueologia de la ciutat de Barcelona es comptabilitzen un total de 1.322 refugis inventariats. D’aquests, 10 es van construir l’any 1936; 111 apareixen al llistat de refugis de 1937; 1.177 al llistat de refugis de 1938; i 1 del 1939. Després ja entrem en època franquista i a l’any 1943 se’n construeixen 5, 1944 n’hi ha 11, i l’any 1945 són 6. Per tant, el total de refugis franquistes són 22.

A més, 51 refugis han pogut documentar-se gràcies a intervencions i inspeccions arqueològiques, i 22 per la inspecció per part dels Mossos d’Esquadra.

Dels 1.322 refugis, 1.264 són numerats per part de la Junta de Defensa Passiva i 56 compten amb un nom singular amb el qual són coneguts (aquí hi ha inclosos tots els franquistes).

Pel que fa a la distribució dels refugis a la ciutat de Barcelona, aquesta és desigual en funció dels districtes. La distribució és la següent:

• L’Eixample: 301 refugis. És on es localitzaren més refugis, possiblement per l’extensió i la quantitat de població que albergava, a més de la facilitat de planificar-hi i construir-hi refugis.
• Ciutat Vella: 204.
• Sants-Montjuïc: 195.
• Sant Martí: 172.
• Sant Andreu: 137.
• Gràcia: 98.
• Horta-Guinardó: 84.
• Les Corts: 27.
• Sarrià-Sant Gervasi: 50.
• Nou Barris: 54.

A nivell documental:

• Es disposa de 137 plànols originals dels refugis, que serviren per a planificar-ne la construcció. Aquesta documentació inclou sovint apunts topogràfics, esbossos, acotacions i amidaments que ajuden a perfilar el procés de disseny i construcció d’un refugi. Així, els plànols originals donen l’aspecte ideal que podria haver arribat a tenir el refugi en concret, malgrat cal tenir en compte que en molts casos els refugis no foren construïts completament, quedant inacabats.
• En segon lloc, es compta amb la documentació escrita original de 35 refugis, entre la qual hi figura la memòria de la planificació i execució dels refugis, pressupostos, inventaris de materials i acords entre administració i constructora, el qual permet entendre en quin context i amb quins mecanismes foren portats a terme els refugis a la ciutat de Barcelona.
• A més, en alguns casos es disposen de fonts orals que han aportat algun tipus d’informació respecte refugis. Així, es compta amb algunes notícies per a 7 refugis. En la majoria d’aquests casos, es tracta d’informacions proporcionades per veïnat o familiars, que han col·laborat en la ubicació d’aquests refugis.

Context històric

Les guerres sempre han portat conseqüències en tots els sectors, a més de l’avançament tecnològic militar i de les estructures defensives. A mesura que ha evolucionat l’armament han proliferat un nou sistema de protecció. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va incorporar l’ús sistemàtic de l’aviació, sense oblidar-se dels vaixells destructors que proliferaven pel mar. És a dir, s’incorporà tàctiques de combat en el mar i per aire.

A la ciutat de Barcelona, un dels impactes més contundents va ser l’ús de l’aviació, que va generar un nou model de violència que amplià el radi de destrucció molt més enllà de la tradicional lluita cos a cos. Barcelona, com d’altres ciutats, va sofrir l’impacte dels bombardejos de manera molt directa i persistent i va ser considerada com la primera gran ciutat europea bombardejada a la rereguarda i sistemàticament. El primer bombardeig a l’urbs va ser naval per part del creuer italià Eugenio di Savoia el 13 de febrer de 1937.

El 30 de gener de 1938 va copsar a la població barcelonina amb el bombardeig a la plaça de Sant Felip Neri, on van matar 42 civil, 30 dels quals eren nens. A més, entre els dies 16 i 18 de març de 1938, l’aviació feixista italiana va intensificar els bombardejos devastant d’una forma descomunal, provocant prop d’un miler de víctimes mortals.

La resposta del govern, de les institucions públiques i la ciutadania va consistir a crear eines de resposta, defensa i protecció. El paisatge urbà es transformà a tal efecte. S’ampliaren bateries de costa, amb les ja conegudes de la muntanya de Montjuïc, per tota la costa, i es crearen uns nous enclavaments per artilleria antiaèria. El més destacat seria el complex militar del Turó de la Rovira, entre els barris de Can Baró i el Carmel, que actualment forma part d’una de les seus del Museu d’Història de Barcelona.

El subsòl de la ciutat està travessat per una extensa xarxa de refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil i posteriorment amb la dictadura feixista. La informació de la qual es disposa de tots ells és molt àmplia però a la vegada molt difosa, i, de fet, l’estudi de cadascun dels refugis ofereix un ventall de coneixement molt variat i heterogeni. Aquestes estructures de la defensa passiva, van aflorant per la ciutat arran de diferents obres i projectes urbans. És un patrimoni viu, ja que encara hi ha persones que les varen utilitzar i en conserven la memòria. I és un patrimoni reivindicat pel veïnat dels diferents barris de la ciutat.

Enllaç al web: barcelona.cat/refugismemoria