L’Observatori de Dades Culturals de Barcelona presenta un complet recull de dades al voltant de la cultura i el gènere, amb motiu del 8 de març, que confirma que tot i que els homes continuen ocupant més espais de direcció, la presència de dones és cada cop més rellevant en aquest àmbit
Amb motiu de la jornada del 8 de març, l’Institut de Cultura ha volgut visibilitzar un recull de bona part de les dades disponibles sobre les dones i la cultura que s’han elaborat des de l’Observatori de Dades Culturals, amb la voluntat d’ampliar l’anàlisi i estudi del paper de la dona en l’àmbit de la cultura. En el primer bloc es fa un recull de les dades de les dones com a públic amb la mirada posada com a usuàries culturals. És en aquest àmbit on històricament ja es disposava de més informació, ja que tradicionalment s’han fet enquestes de públic, tant per part dels equipaments culturals com dels esdeveniments de ciutat. Algunes de les dades que es recullen, per exemple, són les d’inscripcions als tallers que organitzen els centres cívics, on el percentatge de dones inscrites va superar el 70% del total, tant el 2019 com el 2020. En les activitats organitzades per les biblioteques, el gènere femení va ocupar prop del 60% de les places, arribant fins al 80% en el cas dels clubs de lectura. Homes i dones van per igual als museus de la ciutat, tot i que es poden trobar algunes diferències en els equipaments. Com a curiositat, mentre que el Reial Monestir de Pedralbes el visiten aproximadament un 60% de dones i un 36% d’homes, en el cas del Museu Marítim de Barcelona les xifres són a l’inrevés.
Una altra conclusió que cal destacar respecte a la participació activa de les dones en entitats, que es publica a l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona, és que es poden trobar algunes diferències derivades dels patrons socials construïts: les dones per exemple participen més en entitats socials i el homes en les esportives. També es troben diferències en la formació, on la dansa destaca en la formació artística en les dones o la fotografia i els audiovisuals en els homes.
Les dones, i els rols de direcció cultural
En el segon bloc, al voltant de la presència de dones als llocs de direcció, es pot observar un increment de les dades que evidencien la millora en la incorporació de les dones en els rols de directores artístiques o en la participació com a creadores o intèrprets en esdeveniments culturals.
En referència als festivals dirigits per l’ICUB, es pot observar un 42% d’espectacles amb dones a la direcció al Festival Grec del 2020, un 54% de dones entre les ponents de la Biennal Ciutat Oberta 2020 o un 53% entre les ponents de la Biennal Ciutat i Ciència 2018. Així mateix, a les festes de la Mercè 2020 es va comptar amb un 79% de dones a la direcció artística d’espectacles del Mercè Arts de Carrer i un 60% de grups musicals liderats per dones entre els que comptaven amb un únic líder.
A més de les dades sobre els programes impulsats per l’ICUB es recull també l’anàlisi sobre el rol de direcció dels festivals culturals realitzats el 2019. L’anàlisi de les direccions dels festivals de Barcelona mostra unes diferències segons la tipologia o dimensions pel que fa a les dones i homes. Una primera anàlisi del gènere en la direcció mostra una distribució d’aquesta variable força equitativa. El 35% estan dirigits per dones, totalment o majoritària; el 35% tenen una direcció paritària, i el 30% restant els dirigeixen principalment homes. No obstant, si s’analitza el gènere en la direcció segons l’àmbit temàtic, s’hi troben algunes diferències rellevants: els festivals d’arts escèniques i d’arts visuals estan dirigits majoritàriament per dones, i els de música i multidisciplinaris, per homes.
Pel que fa les dones a les organitzacions, tant a l’Institut de Cultura com a Biblioteques de Barcelona, les plantilles són majoritàriament formades per dones malgrat que les direccions dels centres culturals no són majoritàriament femenines. Pel que fa a les direccions, un 64% són liderades per homes, i un 36% per dones. Pel que fa a les direccions de consorcis i fundacions amb presència municipal, el balanç és d’un 59% a un 41% favorable als homes. Tot i així, les xifres s’han anat igualant en els darrers anys: el 2017, les direccions en consorcis i fundacions les ostentaven en un 82% homes, i només un 18% dones. I el mateix any, en els equipaments de l’ICUB els percentatges eren del 73% i el 27%.
El reconeixement de les dones
El tercer bloc fa referència als reconeixements. És on el progrés és més lent i costós. En aquest cas s’ha volgut correlacionar l’esforç en la paritat dels jurats i en alguns casos, comissariats, però que encara no té una relació directa amb què hi hagi més dones premiades. Per exemple, del 2010 al 2018, només el 14% dels Premis Ciutat de Barcelona van ser per a dones. També des de l’Ajuntament es treballa per millorar la incorporació de les dones en els reconeixements amb noms de carrers o en les medalles, per compensar els anys d’invisibilització de les dones i de la memòria històrica. Una evidència molt clara és que poc més d’un 7% dels carrers de Barcelona tenen nom de dona. No obstant, des de l’Ajuntament se segueix aprofundint en el compromís de revertir aquest desequilibri des del mandat anterior. Els darrers espais dels quals s’han canviat les denominacions han homenatjat Emília Llorca Martín, Conxa Pérez Collado, Consol Casals i Genover, Teresa Boronat i Fabra, Isabel Domínguez Paniagua i Irena Sendler.