Makemebelive Neuromancer és una instal·lació immersiva en què s’explora la idea de la transitorietat i que es podrà veure fins al 30 de maig del 2021
Conformen l’edició de Barcelona Producció 2021-2022, quinze projectes de Teresa Rubio, Lucía C. Pino, Gerard Ortín, Oscar Holloway, Christian Alonso, Jaume Ferrete, Mercè Ortega, Julián Pacomio, NeuroDungeon, Cristian Herrera, Mario Santamaría, Du-Da (Sarai Garcia, Belén Soto, Sonia G Villar i Clara Piazuelo), Martín Vitaliti, Anna Pascó i Ariadna Parreu
What the Cell! Una mirada macro a la unitat de la vida, de Teresa Rubio, és el projecte de mediació que trenarà els diversos projectes artístics a la comunitat propera a La Capella
Avui s’obre al públic l’exposició de Lucía C. Pino, Makebelieve Neuromancer, una instal·lació escultòrica i immersiva en què s’explora la idea de la transitorietat i la seva capacitat de formació d’altres tipus d’existència i subjectivitat. A través del concepte d’armadura, de profilaxi, i mitjançant les línies de recerca escultòrica que l’artista ha estat desenvolupant en la seva obra sobre el comportament i l’acoblament dels materials, es reflexiona sobre la seva capacitat de mutació. I, sobretot, se celebra la condició de canvi constant, les identitats no normatives i la idea mateixa de la transformació com a lloc habitable i no com a lloc de pas.
L’obra de Lucía C. Pino, que es podrà veure fins al 30 de maig del 2021, gira entorn de la recerca enfocada a la materialitat i la seva contingència, tot generant acoblaments escultòrics amb el desig d’explorar les esquerdes de la distopia en què estem immerses i el que en sorgeix com a potència resignificadora. Tot això, apostant per una presència física i ambiental a la recerca de reencantaments possibles.
Lucía C. Pino ha mostrat la seva obra en exposicions individuals i col·lectives organitzades en instal·lacions com ara Arco (2020 i 2019), Dilalica (2020), Et-hall (2020 i 2017), el CCCC (2020 i 2017), el COAC (2019 i 2016), la Heinrich Ehrhardt Gallery (2018), l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró (2018), Espositivo (2018), Bólit (2018), l’Arts Santa Mònica (2017), el FAD (2016), àngels barcelona (2016), Ana Mas Projects (2015), l’ADN Platform (2015), el Local Project Art Space de Nova York (2013), el Pragda Big Screen Project de Nova York (2011), la Casa Àsia de Barcelona (2010), la Triennal de Milà (Itàlia, 2006) i el D/ART de Sydney (Austràlia, 2006). Ha estat premiada com a millor artista espanyola de 2020 per DKV-Swab. Així mateix, ha rebut un reconeixement ArtsFAD i la beca Osic 2019. La seva obra forma part de la col·lecció del MACBA, DKV Arteria, Utopicus Art i olorVISUAL de la Fundación Ernesto Ventós.
Barcelona Producció 2021-2022
El programa Barcelona Producció va néixer l’any 2006 amb l’objectiu d’incentivar la producció en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies. Promou la participació d’artistes, comissaris, crítics, investigadors i altres professionals centrats en l’art i la cultura contemporània a través d’una convocatòria oberta i una selecció de projectes efectuada per un jurat independent que en aquesta edició ha estat format per Alexandra Laudo, Antònia Folguera, Joan Casellas, Luz Broto, Pilar Cruz i David Armengol i Anna Urdàniz, ambdós amb veu i sense vot.
Amb aquesta iniciativa, La Capella ofereix un suport a les necessitats econòmiques i de producció de la comunitat artística de Barcelona i la seva àrea d’influència que enguany, tot i mantenir el mateix pressupost de 2020 —166.500 €—, ha incrementat els honoraris dels artistes entre un 50% i un 66% en funció de la categoria.
Tot i la seva autonomia, els projectes seleccionats per a Barcelona Producció 2021-2022 obren tota una sèrie de reflexions afins entre propostes diverses que, des de l’art contemporani, aborden temàtiques de forta rellevància en el present. Entre aquests interessos compartits, trobem una consciència ecològica similar entre: Imaginaris multiespècies. L’art de viure en un món de contingència i incertesa, projecte de comissariat de Christian Alonso, on la idea de comunitat es llegeix més enllà de la condició humana; l’exposició individual Otherly Seers d’Oscar Holloway, sensible a una lectura emocional dels animals no humans, i la mostra individual Agrilogística de Gerard Ortín, on l’artista explora de forma poètica i compromesa les noves tecnologies aplicades a l’horticultura i l’agricultura industrial. De manera complementària, el projecte d’investigació Morir Guai. Rituals de transició del col·lectiu DU-DA aborda temàtiques properes a través d’una revisió dels discursos imperants sobre la mort, la malaltia i l’envelliment.
D’altra banda, l’anàlisi crítica dels avenços tecnològics connecta també tres propostes centrades en aplicacions d’intel·ligència artificial, com ara: la proposta d’entorns digitals ZENZ(A)I, d’Anna Pascó, capaç de generar un sistema de crear refranys de caire meteorològic; el projecte performatiu Alexa ( alexa de Jaume Ferrete, un diàleg entre la veu humana i la d’un altaveu intel·ligent, o la proposta d’investigació Pwned de Mario Santamaría, on l’artista crea un dispositiu pensat per projectar moviments futurs a partir de les bases de dades existents sobre ell. Les tecnologies aplicades a la materialitat també tenen punts de connexió entre l’exposició individual Makebelieve Neuromancer de Lucia C. Pino, basada en una idea de transitorietat aplicada a l’escultura i el projecte d’entorns digitals Epiphany d’Ariadna Parreu, en què l’artista investiga les relacions entre la pell i les pantalles tàctils que omplen la nostra realitat quotidiana.
Des d’una òptica individualista com a exercici de resistència, trobem el projecte deslocalitzat Home orquestra a la torre d’ivori, de Cristian Herrera i la proposta performativa Les meves coses, de Mercè Ortega. Mentre el primer configura un gran imaginari col·lectiu ell sol, i sense sortir del seu taller, la segona decideix transportar a l’espai de La Capella totes les seves pertinences objectuals. En contraposició, el projecte performatiu Apocalipsi entre amics o el dia simplement de Julián Pacomio i el projecte deslocalitzat NeuroXcape: the Role Play Game, del col·lectiu NeuroDungeon, aposten per la intensitat afectiva de la idea de comunitat.
Per últim, la proposta de mediació What the Cell. Una mirada marco a la unitat de la vida, de Teresa Rubio, genera un seguit de connexions transversals que creuen tota la temporada mitjançant jocs d’escala que van des d’allò més micro (la cèl·lula) a allò més macro (el cosmos).
‘What the Cell! Una mirada macro a la unitat de la vida’
El projecte de Teresa Rubio, What the Cell!, s’inspira en la unitat de vida més petita que existeix per articular el programa de mediació de Barcelona Producció 2021-2022. A partir d’un joc d’escala micro-macro, la cèl·lula, la seva funció i la seva activitat química es converteixen en una metàfora del comportament i la interacció entre les persones (cèl·lules), les comunitats (teixits) i la ciutat (ecosistemes).
Què ens manté vius? Com se sosté la vida? L’art pot millorar la salut d’un lloc? Avui sabem que la cooperació ha fet possible l’evolució. Els projectes seleccionats són el material genètic (ADN) que permet imaginar propostes que afavoreixin la simbiosi i la convivència entre éssers vius.
Teresa Rubio és mediadora cultural, educadora artística i artista del collage. És llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Salamanca i la Universitat de Siena, ha obtingut el DEA a la Universitat de Barcelona i ha cursat el màster en Crítica d’Art i Comunicació de la Universitat de Girona. Entén la mediació com un acte creatiu per si mateix, i treballa amb les possibilitats de l’art com a eina de transformació i confluència en contextos específics. Ha impulsat i comissariat 42º Latitud Arte, el cicle d’art contemporani de Tudela (Navarra), i codirigeix des del 2009 el Servei Educatiu del Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet. Li interessa el treball a partir del cos i els afectes, així com la pràctica del collage com a tècnica i metàfora total. Més informació: www.teresarubio.art
Més informació i imatges [1]
Contacte de premsa: lcarbonellf@bcn.cat / 677441414 / 933161156