La lògica de la col·lecció és el sisè llibre d’una col·lecció que compta amb volums dedicats a Susan Sontag, Jorge Ribalta, Josep Quetglas, Alexander Kluge i Copi
Dimecres 20 de gener del 2021 surt a la venda La lògica de la col·lecció i altres assaigs, del filòsof, teòric dels mitjans i crític d’art Boris Groys, una coedició entre La Virreina Centre de la Imatge i Arcàdia a cura de Manuel Fontán del Junco i traduccions de Carlota Gurt (alemany) i Marta Rebón (rus).
Els tretze assaigs recullen algunes de les contribucions més originals de Groys a la lògica de la col·lecció que regeix la institució del museu modern i contemporani, a la condició del museu en l’era dels mitjans i a algunes de les marques pròpies que la seva realitat actual imprimeix en les nostres subjectivitats i biografies, en la nostra cultura i en la nostra organització social i política. Textos sobre la lògica entròpica de la cultura, l’art i el museu, sobre la col·lecció, la política de l’avantguarda i el caràcter mediàtic de l’home i la realitat que constitueixen uns exercicis brillants d’esgrima intel·lectual. Combinen el rigor teòric i un estil entenedor i elegant amb una sagacitat que l’autor administra amb subtilesa. Groys mesura les seves forces amb el contrincant més difícil per a un assagista: el seu propi present. Gairebé tots els assaigs comencen reverenciant les idees establertes, però acaben cada embat deixant el lector prou tocat perquè hi continuï reflexionant, perquè desitgi pensar les coses d’una altra manera.
L’antologia resultant és el primer llibre de Boris Groys traduït al català, llengua en què tots aquests assaigs es publiquen per primera vegada, i que surt coincidint amb l’exposició Pensant en bucle, comissariada pel mateix Manuel Fontán del Junco, on es poden veure tres videocollages sobre la iconoclàstia, el ritu i la immortalitat, en què Groys es revela com un autèntic mèdium dels rituals ambivalents de la paraula i la imatge que constitueixen la nostra cultura. La mostra, que es podrà visitar a La Virreina Centre de la Imatge fins al 7 de febrer del 2021, reconeix el vídeo com el mitjà dels mitjans avui dia: domina les notícies, les xarxes, l’art i la propaganda ideològica i religiosa. Properament, també es publicarà una edició idèntica en castellà, traduïda de l’alemany per Manuel Fontán del Junco, i del rus per Yana Zabiaka.
Boris Groys (Berlín Oriental, 1947) va estudiar Filosofia i Matemàtiques a la que llavors s’anomenava Universitat de Leningrad, on va treballar com a assistent científic. Juntament amb Ilià Kabakov, Andréi Monastyrski, Dmitri Prígov i Erik Bulatov, entre d’altres, sota el règim soviètic Groys fou un membre destacat dels cercles d’intel·lectuals i artistes no-oficials de Leningrad i Moscou. El 1981 va haver d’emigrar a la República Federal d’Alemanya, on va començar a publicar les seves obres i a treballar com a docent a la Universitat de Münster. El 1994 va ocupar la càtedra de Filosofia, Teoria de l’Art i dels Mitjans de Comunicació a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe. Avui és Global Distinguished Professor of Russian and Slavic Studies a la Universitat de Nova York. Filòsof, teòric dels mitjans i crític d’art, és autor de més d’una vintena de llibres magistrals —«Boris Groys genera més provocacions, més paradoxes per pàgina que cap altre crític», va afirmar James Elkins—, des de Gesamtkunstwerk Stalin (1988), que va motivar la seva descoberta internacional, fins a In the Flow (2016), entre d’altres. En castellà hi ha disponibles, entre d’altres, Sobre lo nuevo. Ensayo de una economía de la cultura (Pre-Textos, València, 2005) [Über das Neue. Versuch einer Kulturökonomie (1992)] i Bajo sospecha. Una fenomenología de los medios (Pre-Textos, València, 2008) [Unter Verdacht. Eine Phänomenologie der Medien (2000)], que van ser la primera targeta de presentació de l’obra de Boris Groys en el món intel·lectual castellanoparlant.
Més informació:
Laia Carbonell – lcarbonellf@bcn.cat
Anna Vallès – arcadia@arcadia-editorial.com