L’exposició estarà oberta a partir del 12 de novembre a la 2a planta del museu i està comissariada per Mireia Freixa i Pilar Vélez
Del 12 al 15 de novembre hi haurà portes obertes a l’exposició
El Museu del Disseny de Barcelona mostra, per primera vegada, una reinterpretació del Modernisme en clau de “cultura del disseny” és a dir, repensant els objectes des de la idea, les tècniques de producció i els materials, la promoció, la difusió i la funció, entès el disseny com un procés que abasta des del concepte fins a l’ús i fins i tot el desús.
L’exposició, de caràcter semipermanent, es fixa en el Modernisme com a inici de la cultura del disseny, l’emmarca en el context europeu i en destaca els nexes i la singularitat del cas català. La mostra aportarà una interpretació nova del Modernisme partint del paper protagonista que hi van tenir les arts decoratives i aplicades, artesanes i industrials, entre el debat art-indústria del segle XIX i el concepte de disseny del segle XX.
Centrada en el gran esplendor modernista del final del segle XIX i l’inici del segle XX, continua mostrant el lligam entre el Modernisme i el Noucentisme i la seva vindicació de la tradició artesana autòctona. Rere l’Art Déco, arriba fins al racionalisme i la modernitat d’arrel mediterrània del GATCPAC, molt crític amb el Modernisme, però sensible a l’artesanat i porta d’entrada al disseny modern. A més, d’aquest nou camí se’n derivà un altre: les tècniques artesanes tradicionals posades en mans dels artistes trobaren una nova via d’expressió contemporània que arriba fins avui.
La mostra recull també la recuperació del Modernisme des de mitjan segle XX fins a l’actualitat. Des dels anys seixanta fins ara ha tingut lloc una reivindicació de l’Art Nouveau i del Modernisme, tant a través de la història de l’art i el patrimoni com des del disseny, que ha portat a la difusió internacional i al reconeixement de certs objectes com a “clàssics del disseny”. Resultat d’aquest fet són les reedicions de peces notables, també ben representades a l’exposició.
Per tot plegat, el modernisme, moviment clau per entendre la cultura catalana contemporània, pot ser reconegut com el moment d’inici de la cultura del disseny, que començà amb les indústries artístiques, lluny encara del concepte modern de disseny, però ja basades en alguns aspectes que hi tenen un paper clau.
Entre les peces destacades hi trobarem fons patrimonials que es presenten per primer cop: el conjunt del mobiliari del menjador de l’arquitecte Jeroni Granell, peces i documents de la firma Escofet, un marc de Rafael Masó de grans dimensions, un llum Déco de laca urushi de Lluís Bracons. A més, peces molt representatives i singulars com l’escó neogòtic dels tallers José Ribas, algunes peces ceràmiques del Palau de la Música, una gerra de cervesa de la taverna dels 4 Gats o els dibuixos originals de les marqueteries de la casa Lleó Morera, obra de Josep Pey. Així, la mostra posa en valor alguns dibuixants projectistes com el mateix Pey, Mateu Culell, Víctor Brosa, alguns força desconeguts, o el també arquitecte, Jeroni Granell.
Moltes d’aquestes peces i treballs són fruit de darreres i importants donacions: Escofet, Pey, Cantavella Granell, Busquets…
Cal destacar també la sèrie de peces de Gaudí, exposades per primer cop al Museu, on es conserven arran del préstec en comodat de la Càtedra Gaudí de l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica.
L’exposició se centra fonamentalment en les col·leccions pròpies del Museu del Disseny i algunes altres de les col·leccions municipals (MFM, MUHBA i MNAC), el Museu d’Història de Girona i alguna de col·lecció particular.