Les obres han estat requisades en una operació de la Unitat Central Operativa de Patrimoni Històric de la Guàrdia Civil (UCO) i majoritàriament coincideixen amb el llistat d’obres reclamades
Entre les obres s’ha pogut identificar peces que pertanyen a la col·lecció Bosch i Catarineu, de les que en destaquen diverses de Marià Fortuny i de Eugenio Lucas, taules gòtiques del XV i del XVI, pintura del segle XIX estrangera com Wintehalter o Morgan, pintura de l’escola espanyola del XVII i XVIII i pintura catalana del segle XIX i XX
Aquesta intervenció ha suposat un pas endavant en la concreció de la voluntat testamentària de Muñoz Ramonet després de 25 anys de litigis amb els seus familiars
La Unitat Central Operativa de Patrimoni Històric de la Guàrdia Civil (UCO) va requisar el passat mes de març més de 470 obres d’art i documentació, en una acció coordinada i dirigida pel jutjat número 29 de Barcelona, que instrueix la causa penal interposada l’any 2014 per la Fundació Julio Muñoz Ramonet contra les filles de l’empresari. Tot i que les tasques de peritatge encara no han finalitzat ja s’ha pogut comprovar, en un primer inventari, que una bona part de les obres recuperades coincideixen amb el llistat de les obres d’art reclamades per la Fundació Muñoz Ramonet i que formen part de la prestigiosa col·lecció d’art Bosch i Catarineu.
El conjunt de pintures i dibuixos és el més nombrós i reuneix obres realitzades en diverses tècniques, suports, períodes i escoles. Es poden agrupar de la següent manera: compartiments de retaules dels segles XIV-XVI: 17, pintura dels segles XVI al XVIII: 53, pintura del XIX: 93, pintura del segle XX: 213.
Mereix ser destacat un seguit d’obres que ajuden a entendre millor la vàlua patrimonial del decomís realitzat. Els exemples triats en l’ANNEX 1 responen a la voluntat de mostrar la diversitat cronològica i d’escoles.
El juliol de 2019 la representació processal de la Fundació, va sol·licitar la pràctica d’una sèrie de diligències d’investigació, entre elles l’auxili de l’UCO, acordant-se la seva pràctica per part del Jutjat Instructor. El passat mes de febrer va culminar l’operació policial amb la confiscació d’un primer paquet d’obres d’art i una segona operació al mes de març, efectuada en domicilis particulars com en diverses seus socials de les querellades, on es va poder requisar un conjunt d’obres més, a banda de localitzar-se inventaris, assegurances econòmiques de les obres i diferents documents d’interès per a la investigació.
El Jutjat de Primera Instància nº 1 de Barcelona, qui està executant la seva Sentència dictada l’any 2007 després d’interposar la Fundació Julio Muñoz Ramonet una demanda l’any 1999, i havent-se esgotat pels condemnats tots els recursos possibles, ha exhortat al Jutjat d’Instrucció nº 29 de Barcelona per tal que li remeti el detall de totes les obres localitzades i requisades judicialment, ja que podrien coincidir amb les que son objecte de l’execució civil i, en el seu cas, haurien de ser entregades a la Fundació en compliment de la Sentència.
Malgrat la prudència que imposa encara tot el procediment judicial en marxa, la intervenció de les obres representa un pas molt important en el compliment de les resolucions judicials fermes favorables a la Fundació, i en definitiva, en la concreció de la voluntat testamentària de Julio Muñoz Ramonet i en la possibilitat del gaudiment col·lectiu d’aquesta important col·lecció d’art. No obstant, es tracta d’un primer pas, ja que encara queda una àmplia sèrie d’obres per localitzar, paradoxalment les més valuoses i importants entre les reclamades. Aquesta absència està integrada pel voltant de 50 pintures i dibuixos, 7 escultures, 173 miniatures i 13 ivoris. De manera general, hi sobresurten les taules gòtiques, exemples de pintura renaixentista i barroca, de pintura del segle del XVIII, dibuixos de Fortuny i els olis d’Hermen Anglada Camarasa referenciades a l’ANNEX 2.
25 anys de processos judicials
La Fundació Julio Muñoz Ramonet treballa des de l’any 1995 pel compliment de les voluntats expressades en el testament de l’empresari. L‘Ajuntament de Barcelona es va assabentar, quatre anys més tard de la seva mort, que era el legatari d’una part de la seva herència. Tant les filles com els com els marmessors del testament van silenciar i ocultar a l’Ajuntament aquest fet, confiant en que el pas del temps faria irreivindicables els drets que aquest disposava.
A l’origen de la col·lecció de Julio Muñoz Ramonet es troba la prestigiosa col·lecció de Romul Bosch i Catarineu, adquirida al formar part del patrimoni del consorci d’empreses UIASA, i de la que l’any 1950 en passà a ser el propietari. A aquesta col·lecció inicial va incorporar les obres que al llarg del temps va anar adquirint i formà la que actualment es coneix com la “Col·lecció Muñoz Ramonet”, d’un gran valor artístic i cultural amb nombroses pintures de reconeguts autors així com retaulística gòtica.
En l’ocàs de la seva vida, Julio Muñoz Ramonet va començar a madurar la idea de retornar a la ciutat de Barcelona la riquesa cultural que aquesta li havia permès adquirir, creant una fundació que havia de portar el seu nom i que tindria per objecte vehicular la forma de deixar la seva col·lecció a la ciutat. Aquesta idea es va projectar en el seu darrer testament, a través del qual va nomenar a les seves quatre filles hereves universals del seu ingent patrimoni i va establir diferents llegats entre el que es troba el que concretava la seva voluntat de donar una dimensió pública a la col·lecció d’art que havia confeccionat llegant-la a la ciutat a través de les dues cases que la contenien, situades als carrers de Muntaner 282 – 288 i Avenir 26-28.
L’obstrucció continuada per part de les filles de l’empresari perquè les últimes voluntats del seu pare es realitzessin va obligar a la Fundació Julio Muñoz Ramonet a interposar diferents demandes civils que el 10 d’abril de 2013 van culminar amb el lliurament de claus de les propietats.
Apropiació indeguda del llegat i procediment penal
Resoltes ja les qüestions civils sobre la titularitat del llegat a partir de la Sentència ferma del Tribunal Suprem dictada l’any 2012, el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Barcelona va requerir a les demandades a retornar també el contingut que contenien les propietats. Ja en la primera presa de possessió dels immobles, el juliol de 2013, es va poder constatar que les obres d’art més característiques i importants de la col·lecció no es trobaven en els immobles situats al carrers Muntaner i Avenir. Així mateix les querellades van fer desaparèixer dels immobles tant les obres d’art com els inventaris de la Col·lecció Muñoz Ramonet. L’ocultació per part de les querellades obliga a la Fundació Julio Muñoz Ramonet a la interposició, a l’any 2014 d’una querella que va ser repartida al Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona que des de llavors instrueix el cas.
Consulta documents annexos [1]