El guardó es lliurarà el proper 9 de novembre en el marc del festival Barcelona Novel·la Històrica
L’escriptor Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) ha estat guardonat amb el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, que concedeix l’Ajuntament de Barcelona. El jurat, integrat pel periodista Òscar López, la novel·lista Care Santos, el periodista cultural Sergi Doria, l’escriptor Enric Calpena i el comissari de Barcelona Novel·la Històrica, Fèlix Riera, que fa de president del jurat, després d’avaluar diverses possibilitats, ha decidit, per unanimitat, concedir-li el guardó.
El jurat ha destacat: “Diem Barcelona i diem Mendoza. El vam descobrir amb el cas Savolta i ens vam endinsar en la cripta embruixada guiats —per dir-ho així— pel detectiu de les pepsicoles. El detectiu, l’extraterrestre Gurb, el romà Pomponio, Horacio Dos, el Carlos Prullàs de Una comedia ligera, Mauricio en les eleccions primàries, el trepa Bouvila que creua l’arc del triomf i el plumilla Rufo Batalla, servidor del príncep Tukuulo: tots són Mendoza o Mendoza és en tots. “Tot el que dic i explico soc jo. Tot és fons d’armari”, reconeix. Aquest “gamberro que viste traje y corbata”, ho diu ell, colpeja la idiòcia amb el guant de seda de l’humor i les arts de la picardia. La ciudad de los prodigios és un títol amb sorna, perquè la ironia és la divisió d’honor de la intel·ligència, i el nostre escriptor un barojiano de bé. L’humor és cosa seriosa; Mendoza dissecciona les grandeses i misèries de la seva ciutat, on les classes dirigents “ponen en cada época el disco que hemos de escuchar”. Mendoza escolta el disc i després el taral·leja amb la tessitura de la conya. Un mètode que travessa una vintena de novel·les que ens expliquen i impliquen en el que Pla va denominar la “discussió entranyable” d’una Barcelona que no sempre “és bona”: l’embolic de la bossa i la vida”.
Finalment, el jurat conclou: “Eduardo, tens tots els premis: el Cervantes, el Liber, el Planeta, el Nacional, el Kafka… però rebre el que porta el nom de la teva ciutat té la seva gràcia”.
Eduardo Mendoza va néixer a Barcelona el 1943. És llicenciat en Dret, i va treballar com a intèrpret en diversos organismes internacionals, entre ells la seu de les Nacions Unides de Nova York, on va residir entre 1973 i 1982. Actualment viu entre Barcelona i Londres.
La seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, es va publicar el 1975 i va obtenir immediatament una gran acollida. Quatre anys més tard va publicar El misterio de la cripta embrujada, una peculiar paròdia de la novel·la de misteri on va revelar la seva faceta humorística. Una de les seves obres de més renom, La ciudad de los prodigios, apareguda el 1986, narra les aventures d’Onofre Bouvila, un antiheroi picaresc, amb el rerefons històric de Barcelona entre les dues Exposicions Universals. Barcelona constitueix el marc de referència de la major part de la seva obra narrativa.
Considerat unànimement com un dels més importants novel·listes contemporanis d’Espanya, Eduardo Mendoza ha obtingut nombrosos premis nacionals i internacionals. Les seves obres s’han traduït a un gran nombre d’idiomes.
Eduardo Mendoza combina amb gran habilitat els recursos còmics i un llenguatge narratiu ric i expressiu. És saludat com a autor de grans novel·les com les ja citades La verdad del caso Savolta (1975) i La ciudad de los prodigios (1986), i, d’altra banda, com a autor de novel·les humorístiques com Sin noticias de Gurb (1991), La aventura del tocador de señoras (2001) o El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008). Tanmateix, les seves obres més ambicioses presenten sempre aspectes festius i burlescos, i les seves obres qualificades com entreteniments contenen elements de crítica i reflexió. En qualsevol cas, la seva escriptura és sempre rigorosa, expressiva, plena de vivacitat en els diàlegs i demostra una extraordinària destresa per desenvolupar arguments captivadors.
Com a traductor, ha abordat a autors com Shakespeare, Lord Byron, E.M. Forster i Arthur Miller. En 2016 li va ser atorgat el Premi Cervantes, en reconeixement a tota la seva carrera literària.
Les seves últimes obres publicades, El rey recibe (2018) i El negociado del Yin y el Yang (2019), novel·len de manera parcialment autobiogràfica les peripècies d’un nou personatge, Rufo Batalla, des dels últims anys de franquisme. La crítica ha volgut veure en ell un alter ego de l’autor. Aquesta setmana l’editorial Seix Barral ha reeditat la seva obra Riña de gatos. Madrid 1936, amb un text inèdit de l’autor, per celebrar el 10è aniversari del Premi Planeta.