El proper divendres 6 de març, a les 19 h, a la Seu del carrer de Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món (Montcada, 12), tindrà lloc la presentació de la mostra Eduardo Masferré. Pioner de la fotografia antropològica a Filipines, que estarà situada a l’espai de la vitrina del vestíbul i es podrà visitar gratuïtament fins al 26 d’abril. A la inauguració assistiran Salvador Alegret Sanromà, comissari de la mostra, i Oriol Pascual Sanpons, cap del Departament de Programes Públics del Museu Etnològic i de Cultures del Món.
La mostra posa de relleu la importància de la tasca antropològica duta a terme per Masferré a través de la fotografia, centrada en els habitants de la Cordillera Central de l’illa de Luzon, la més gran i la més poblada de les illes Filipines, i dels seus paisatges, deixant constància de l’existència d’una cultura avui en dia pràcticament desapareguda.
D’altra banda, la mostra estableix un diàleg entre la magnífica obra fotogràfica de Masferré i les col·leccions de procedència filipina del Museu Etnològic i de Cultures del Món. S’hi podran admirar molts dels objectes que apareixen en les seves fotografies d’època, moltes de les quals ja formen part de les col·leccions del museu. També s’hi explicarà la història de l’ingrés al museu d’aquestes peces filipines, relacionada amb la celebració de l’Exposició General de les Illes Filipines a Madrid el 1887 i de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888, així com de les més recents expedicions finançades per la Fundació Folch.
Qui va ser Eduardo Masferré?
Eduardo Masferré (1909-1995) és una persona pràcticament desconeguda a Catalunya, malgrat la importància de la seva obra com a fotògraf. Va ser fill d’un militar català establert a Filipines a finals del segle xix, poc abans que Espanya perdés la sobirania sobre l’arxipèlag filipí en favor dels Estats Units, i d’una nativa de les terres de la Cordillera Central de l’illa de Luzon, a les illes Filipines. Durant la dècada de 1930 es va formar de manera autodidacta en l’art de la fotografia. El seu interès es va centrar en retratar el conglomerat de les poblacions autòctones de la Cordillera Central (kalinga, bonctoc, ifugao, kankanaey…) i els seus costums i formes de vida tradicionals. L’economia de tota la regió es basa en gran mesura en el conreu de l’arròs; per conrear-lo en un paisatge tan accidentat com és el de la Cordillera Central, les poblacions han construït durant segles infinitat de terrasses als vessants de les muntanyes, configurant així un paisatge cultural de gran riquesa i bellesa, qualitats que li han valgut la declaració com a patrimoni de la humanitat.
Eduardo Masferré coneixia i estimava la seva terra de la Cordillera Central. I també era ben conscient dels perills que l’amenaçaven. Sabia que les seves poblacions autòctones es trobaven amenaçades per la imparable modernitat. Per això va dedicar una part important de la seva vida a retratar-les.