“Els’68. Quan la paraula es va fer acció” és el títol del programa organitzat pel Comissionat de Programes de Memòria que recull un cicle de cinema, conferències, diàlegs i taules rodones que s’allargarà del 5 de maig al 8 de juny
Aquest dissabte 5 de maig, a les 10:30 hores, dins la programació del Born tindrà lloc la projecció de “El joven Karl Marx” en el bicentenari de seu naixement, 150 anys abans del Maig del ‘68, moviment molt influït pel marxisme
La commemoració del 68 no és una reivindicació nostàlgica d’un període passat, ni és un homenatge pacificador que oculti la seva realitat de violència, èxits i fracassos. El govern municipal pretén revisitar i repensar la radicalitat d’aquells gests vinculant-los al temps actual
La commemoració continuarà fins a finals d’any amb d’altres activitats com un cicle de cinema que tindrà lloc a La Model Espai Memorial i als cinemes Girona i la celebració d’un congrés acadèmic al novembre
El Comissionat de Programes de Memòria ha obert un programa commemoratiu del 50 aniversari dels esclats de 1968 i que està constituït per diverses activitats que es desenvolupen de maig a novembre. Per començar el Born Centre de Cultura i Memòria ha programat un cicle de debats i conferències que es perllongaran fins la tardor sota el títol els Els’68. Quan la paraula es va fer acció.
1968 és un any clau en un període que s’estén durant més d’una dècada, en el qual es desenvolupen pensaments i accions per a la construcció de societats que es presenten com a més lliures, justes i igualitàries. El 68 són els 68, per la seva durada, per la diversitat d’alternatives en construcció i per l’extensió geogràfica dels esdeveniments: París aquell maig, però també als Estats Units, a Alemanya, a Itàlia, a Mèxic, a Txecoslovàquia, a casa nostra. Són més que una dècada. Aquesta data és un moment clau en un període més ampli que podríem situar entre començaments dels seixanta i finals dels setanta. Els 68’s és un d’aquells moments de la història en què el món pot estar a prop d’un canvi radical, dels seus propis fonaments.
El programa gratuït, que tindrà lloc a la Sala Moragues, es desenvoluparà a partir de diferents tipus d’activitats, principalment conferències, diàlegs i taules rodones, que buscaran analitzar, reflexionar i debatre sobre alguns dels esdeveniments i les qüestions més rellevants d’aquell període.
Comença coincidint amb el 50è aniversari de l’assassinat de Martin Luther King Jr. tot fent presents les lluites en les quals va participar i proposant pensar en la seva vigència. Diferents preguntes acompanyaran tot el programa: són els 68 un procés revolucionari (polític, cultural…) de democratització?; què poden aportar els 68 als tipus de societat que vulguem assolir?
Més enllà del cicle de debats i conferències previstos a el Born CCM dins Els’68. Quan la paraula es va fer acció, el Comissionat de Programes de Memòria també celebrarà un cicle de cinema organitzat juntament amb LASA i el Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra que tindrà la seva sessió inaugural a La Model Espai Memorial, i la resta de sessions es projectaran als cinemes Girona. Finalment un congrés Acadèmic organitzat pel Comssionat, el CEDID de la UAB la Université La Sorbonne-Nanterre, que es celebrarà al BCCM al mes de novembre, tancarà el conjunt del programa.
ha previst també la celebració d’un cicle de cinema juntament amb LASA i la UPF a La Model Espai Memorial i als cinemes Girona durant el mes de maig; una exposició fotogràfica de Josef Koudelka sobre l’ocupació soviètica de Praga a La Model Espai Memorial, i un congrés Acadèmic organitzat pel Comissionat, el CEDID de la UAB i la Université LaSorbonne-Nanterre, al mes de novembre.
Les rebel·lions del 68, la necessitat de ser radical
Els actes i revoltes que el 1968 van commoure el món, a París, a Praga o a Ciutat de Mèxic, expressaven el malestar d’una dècada convulsa i plena de violència en què les colònies s’alçaven contra les metròpolis intransigents, els joves nord-americans desertaven de la guerra del Vietnam, les dones alçaven la veu per obtenir cotes més altes d’igualtat, i el moviment de drets civils avançava malgrat la violència contra els seus dirigents com Rosa Parker o MLK; mentre a alemanya la generació de postguerra escrivia a les parets un missatge als seus pares: “On erets entre 1939 i 45, què vas fer?” , i la tensió entre blocs impedia els processos de democratització a l’Est i a l’Oest. El 1968 es va expressar un alçament per negar aquell estat de les coses i promoure un canvi radical global.
Les diverses expressions de l’art, i en particular la fotografia i el cinema, acompanyaven la denuncia d’aquell ordre, i també les propostes emergents amb nous models de producció externs als circuits comercials, tot exposant un principi: la necessitat de ser radical, és a dir d’anar a la rel dels motius que generen desigualtats i supremacies. 1968 és la metàfora de la radicalitat. 1968 va generar un gir cap a la subjectivitat,: si el col·lectiu és important, el subjecte també ho és perquè constitueix el col·lectiu, la història són els subjectes. Per primera vega i per sempre més la mirada de les humanitats tindria en compte el subjecte com a constructor de col.lectivitats i institucions.
La commemoració del 68 no és una reivindicació nostàlgica d’un període passat, ni és un homenatge pacificador que oculti la seva realitat de violència, èxits i fracassos. El govern municipal pretén revisitar i repensar la radicalitat d’aquells gests vinculant-los al temps actual.
PROGRAMA:
Cinema
“El joven Karl Marx”
5 de maig, a les 10.30 h
En el bicentenari del naixement de Karl Marx, dediquem una sessió matinal a recordar l’efemèride amb la pel·lícula en què el director haitià Raoul Peck recrea la seva joventut. L’acte començarà amb la interpretació de La Internacional. Tot plegat s’esdevenia 150 anys abans del Maig del ‘68, molt influït pel marxisme.
Col·labora: Fundació Cipriano García, de CCOO de Catalunya.
Participen:
Fèlix Bosch, estudiant de música
Laura Rozalén, jove marxista de menys de 30 anys
Andreu Mayayo, catedràtic d’història contemporània
Diàleg
L’educació, els 68 i la transformació social ahir i avui
17 de maig, a les 19 h
Les propostes dels 68 van néixer d’espais educatius com la universitat, i tot allò viscut va tenir influència en la pedagogia. Un diàleg sobre l’educació ahir i avui, i també sobre la seva capacitat transformadora.
Participen:
Joana Bregolat, estudiant universitària i membre de l’associació d’estudiants progressistes Jaume Carbonell, pedagog, periodista i sociòleg, exdirector de la revista “Cuadernos de pedagogía”
João França, periodista especialitzat en educació i moviments socials
Mariona Petit, impulsora del Sindicat democràtic d’estudiants de la Universitat de Barcelona (1966) i professora d’institut
Marina Subirats, sociòloga, resident a París durant el Maig francès del 68
Taula rodona
Revolucionar la nostra societat des de la desobediència
24 de maig, a les 19 h
Als 68 la desobediència va ser fonamental per al moviment pels drets civils, en moviments universitaris, contra la guerra… I avui continua present. Quin paper ha de tenir a la nostra societat?
Participen:
Enric Prat Carvajal, historiador i professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB
Gerardo Pisarello, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i regidor per Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona
Mercè Terès, estudiant universitària i membre del Sindicat d’estudiants dels Països Catalans
Pau Rodríguez, periodista d’eldiario.es
Gabriela Serra, activista de diferents moviments socials, diputada per la CUP al Parlament (2015-2017)
Diàleg
La Universitat de Berkeley, bressol del moviment universitari i el canvi cultural
31 de maig, a les 19 h
El 68 als Estats Units d’Amèrica és tan rellevant com a vegades desconegut: drets civils, Vietnam, llibertat d’expressió… A la Universitat de Berkeley la mobilització va durar tota la dècada dels seixanta.
Participen:
Stanley Brandes, estudiant durant la dècada dels seixanta a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) i actualment professor d’Antropologia a la mateixa universitat
Susana Narotzky, catedràtica d’Antropologia social a la Universitat de Barcelona
Diàleg
El 68 francès i les seves conseqüències
8 de juny, a les 19 h
El Maig francès és el 68 més present en l’imaginari col·lectiu. Més enllà d’imatges i pintades que han esdevingut icones, hi ha preguntes a respondre: en què va consistir?; quines són les conseqüències que va ser capaç de generar?
Participen:
Michel Wieviorka, sociòleg, director d’estudis a l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales
Montserrat Iniesta, antropòloga i directora d’El Born CCM