– Les Brontë, Quim Pujol i Eliana Beltrán presentaran els seus treballs els vespres del 12, 13 i 14 d’abril. Els projectes ‘Fine Cherry’, ‘Verde Croma’ i ‘The Reading Room #3’ formen part del programa BARCELONA PRODUCCIÓ

Els dies 12, 13 i 14 d’abril tindran lloc a La Capella (Carrer Hospital, 56) les Accions en viu que s’estrenen en aquesta 11a edició de BARCELONA PRODUCCIÓ ja en marxa, un programa que pretén incentivar la producció en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies. Barcelona Producció 2017 – 2018 ha ampliat les línies d’actuació incorporant quatre noves categories: comissariat de la sala petita, publicació, accions en viu i entorns digitals.

– Dijous 12 d’abril, a les 20h – Les Brontë. Fine Cherry.

– Divendres 13 d’abril, a les 20h – Quim Pujol. Verde Croma.

– Dissabte, 14 d’abril, a les 20h – Eliana Beltrán. The Reading Room #3 – Aparatos del habla y materialismo histœrico.

Fine Cherry
Fine Cherry no és més que un joc de llenguatge; és un reclam a la llibertat personal en un paisatge post-apocalíptic. Una gran festa bacanal greco-romana pop-punk glam-trash-glitch com a forma de resistència a l’ocupació i colonització de la poètica corporal per part del capitalisme consumista, en un homenatge a la llibertat del cos i un reclam del seu poder transportador com a portal dels grans misteris de l’art. Un bodegó en directe per contemplar arxius perduts del futur. El post-apocalipsi és una condició psico-estètica. Jonkis estètics en sobredosi. El Kitsch és el nou Rococó.

Hello, daddy. Hello, mom.

I’m your ch-ch-ch-ch-ch-ch-ch-ch-cherry bomb!

The Runaways 1976

Les Brontë és un duo artístic format per la ballarina Victoria Macarte i l’artista tèxtil i visual Rosa Tharrats. Les Brontë es van conèixer el 2011 treballant en la pel·lícula Història de la meva mort, d’Albert Serra, on feien petites performances per entretenir els actors. Allà va néixer un projecte artístic col·laboratiu, i el sobrenom “Les Brontë” amb el qual se les coneix. La seva obra s’expandeix per la dansa, la performance, la moda, la música, el vídeo, la instal·lació i les arts visuals, d’una estètica primordial transposada a l’era digital. L’obra evoluciona, però es basa en aquest concepte de “neotaxidèrmia” com a transferència d’imatge o essència, restes tangibles d’idees o records. Ho fa capturant la “retromania”, apropiació cultural i propagació salvatge de tendències d’avui amb elements visuals i vius de performance com el folklore del nostre temps. Ciència-ficció d’època. Una col·lecció d’arxius perduts del futur. El post-apocalipsi és una condició psico-estètica.

Verde Croma
Els colors són una construcció cultural que consisteix en identificar i anomenar una franja determinada de l’espectre lluminós. Aquest projecte proposa una acció en viu basada en expressions relacionades amb els colors per tal de desenvolupar una composició de paraules, sons i gestos que ens facin dubtar d’allò que produeixen els colors. Com les pantalles “Verd croma”, aquest treball és una superfície on es pot projectar qualsevol cosa.

Quim Pujol (1978) és escriptor, comissari i artista. Treballa en els límits entre l’escriptura, les arts en viu i l’art contemporani. Des de 2014 investiga i modifica tècniques corporals ja existents amb finalitats polítiques. Les seves últimes obres en aquest sentit són Trance colectivo (2014), ASMR del futuro (2015), BDSMmm (2016) i Fregoli (2017). Ha participat en exposicions com Intervalo. Acciones sonoras, a la Fundació Antoni Tàpies, o Visceral Blue, a La Capella. Ha coeditat, juntament amb Ixiar Rozas, el volum sobre teoria afectiva Ejercicios de ocupación (Ediciones Polígrafa, 2015), i va ser comissari de la Secció Irregular del Mercat de les Flors entre el 2011 i el 2015. També ha impartit classes en el Programa d’estudis independents del MACBA.

http://www.tea-tron.com/quimpujol/blog/

The Reading Room #3 – Aparatos del habla y materialismo histœrico
Aquest és un projecte que s’interessa per explorar obertament altres formes de lectura col·lectiva. La seva tercera sessió presenta una acció que se situa entre els límits de l’assaig obert, el micro-teatre, la performance i la instal·lació escultòrica, tot estudiant la idea de l’escriptura d’obres de teatre com a mitjà. A partir de la re-apropiació del text “El cuerpo omnisciente”, de Miran Božovič, ric en material narratiu, pinzellades surrealistes, filosofia del materialisme, misogínia dissimulada i adoctrinament, i en el qual s’examina el tema de la veu acusmàtica en la primera novel·la de Diderot, Les bijoux indiscrets, i en llegendes pitagòriques com a possible origen del terme, es proposa una desconstrucció de sentit que passa per l’acció de dues dones bateria que corporitzen dos i tres personatges, una escultura que es presenta com a actor i tota una alteració de la idea de lloc que passa per allò que és audible com a representació i com a ficció.

Eliana Beltrán (Medellín, Colòmbia, 1984) viu actualment a Barcelona i és resident de llarga durada a Hangar (2016-2018). Va realitzar el màster d’art sonor a la  Universitat de Barcelona (2015-2017) i va estudiar arquitectura a la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín (2001-2006). La seva obra s’ha pogut veure en exposicions col·lectives a Medellín (a l’edició 43 del Saló Nacional d’Artistes, 2013) i a Barcelona (al festival Zeppelin, organitzat per l’Orquestra del Caos al CCCB, 2015). Com a arquitecta, ha rebut diversos reconeixements durant els seus anys de pràctica professional (menció d’honor en la categoria de projecte arquitectònic a la XXIII Biennal Nacional d’Arquitectura Colombiana, 2012). Les seves pràctiques espacials recents integren diverses formes de producció, i reflexionen des d’àmbits com l’arquitectura, la ficció i l’efímer de les coses audibles, en tensió i/o juxtaposició amb altres formes de la idea dels elements espacials i el cos. Projecte realitzat amb la col·laboració d’Hangar.

Entrada lliure.

Imatges en aquest enllaç

Més informació a http://lacapella.bcn.cat/es/activitats/actuals