- En el context del ‘II Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM’ es presentaran les principals línies del Pla Director del Rec Comtal
- El nou Pla és un projecte que neix amb una voluntat de recuperació i posada en valor d’aquest element urbà
- Les darreres intervencions arqueològiques han determinat que ja es pot parlar de Rec al segle IX, molt abans del que fins ara es pensava
El Rec Comtal era un canal a cel obert, una estructura hidràulica essencial en la història de la ciutat, que al llarg dels seus 13 km de recorregut des de les fonts de Montcada fins al mar, anava creuant el pla de Barcelona. Va evolucionar d’acord amb els canvis econòmics, socials, urbans i polítics que van marcar el territori, des d’època alt medieval fins al segle XX, quan el Rec desapareix com a estructura, però no com a memòria.
Línies del Nou pla Director del Rec Comtal
Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona està treballant en el Pla Director del Rec Comtal, un projecte de recuperació i posada en valor d’aquest element urbà, que serà presentat en el marc del Simposi. El Pla Director s’està desenvolupant amb la implicació de l’ICUB, el Comissionat de Memòria, l’Àrea d’Ecologia Urbana, la Regidoria d’aigua i energia, els districtes de Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu, Horta–Guinardó i Ciutat Vella, el Consorci del Besós, EDUSI, BCASA, Barcelona Regional, Foment de Ciutat i l’Ajuntament de Montcada i Reixac.
El Pla Director té per objectiu establir uns protocols d’actuació en relació del Rec, al llarg dels 13 Km de recorregut. Així mateix definir un nivell de protecció de tota la sèquia. Actualment s’està treballant en la fase final de redacció d’aquest Pla. S’ha dut a terme una bona diagnosi sobre l’estat actual del Rec, la seva relació amb el sistema viari i la xarxa de clavegueram, i s’han establert una sèrie de punts per a començar a intervenir.
Darrers descobriments al voltant del Rec Comtal
Exactament no se sap el moment en què es va construir el Rec. No obstant, les darreres intervencions arqueològiques han permès definir una data de construcció, més antiga de la que s’havia proposat tradicionalment, ja que no dataria del segle XI, sinó que la seva construcció es remuntaria al segle IX. Gràcies al treball en equip i a creuar dades arqueològiques i documents escrits, es poden parlar de diferents fases del Rec. La primera, d’un moment antic, i que es podria relacionar amb els nous sistemes hidràulics que aporten els andalusins quan s’instal·len a la península ibèrica. A més, arran de les darreres recerques, especialment la georeferenciació de plànols antics, ara es coneix força bé el traçat del Rec, i la seva forma.
Podríem dir que el Rec és el riu artificial de Barcelona, el qual s’adapta i canvia segons les circumstàncies socials i econòmiques d’èpoques concretes. No es pot separar l’estudi de l’evolució del Rec, de l’estudi i evolució de la ciutat.
El projecte PaleoBarcino, i la seva relació amb l’estudi del Rec, ha permès avançar en el coneixement del paisatge a l’entorn del Rec, a diverses èpoques històriques. L’estudi del paisatge és important així mateix per poder parlar de l’economia dels diferents moments, i dels diversos usos del Rec, com a element productiu o com a espai de lleure per exemple. L’estudi dels pòl·lens recuperats i de les llavors, ens defineixen una sèrie de paisatges que no podem separar d’una societat concreta i d’uns usos del canal, tant econòmics com productius i de lleure. L’estudi dels ostracodes i dels cargols terrestres, ens defineixen diferents moments amb més o menys cabdal de l’aigua, el que ens pot definir una climatologia segons els moments històrics, i la seva relació amb la producció agrícola especialment.
També en aquesta línia, el gran material arqueològic que ha proporcionat l’excavació del Rec dins del Born CCM, ha permès avançar en el coneixement de la vida quotidiana de la ciutat, i de l’economia i l’alimentació, entre d’altres temes.
Arran de les darreres investigacions també s’ha pogut documentar el paper del Rec com a element poliorcètic, relacionant-lo amb les defenses de la ciutat.
‘II Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM’
Els Simposis Internacionals d’Arqueologia del Born CCM ofereixen el marc adequat per crear sinèrgies entre el propi centre, el Servei d’Arqueologia de Barcelona i multitud de grups de treball, centres de recerca i investigadors que fan possible fer créixer el coneixement històric sobre la ciutat i el seu desenvolupament físic i humà, sempre partint dels elements físics i conceptes històrics que es troben al jaciment del Born. Al mateix temps permeten crear un espai d’intercanvi d’experiències i coneixement, que enriqueixi i possibiliti treballar conjuntament, pensar projectes comuns i plantejar nous reptes i objectius.
L’any 2015 el I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM va posar de costat el jaciment del Born amb els jaciments de Chaves (Portugal), la Cripta Balbi (Roma), l’antic palau reial de Brussel·les, els camps de batalla de Culloden i Bannockburn (Escòcia) i la ciutat de Pointe-à-Callière (Mont-real, Canadà). Tots ells tenien diversos aspectes en comú: elements d’una cronologia paral·lela, superposicions d’estructures de diferents èpoques i models de gestió d’aquests espais que obriren la mirada a nous plantejaments i possibilitats de treball. D’altra banda, el I Simposi també va abordar el tema de les noves tecnologies en relació al patrimoni, posant de manifest la manera com esdevenen una eina per a facilitar eficaçment la transmissió de coneixement sense perdre rigor i sense caure, tanmateix, en la superficialitat.
El Simposi d’enguany consolida el seu format amb una ampliació notòria de participants: s’ha passat de les 11 ponències del Simposi de l’any 2015, a les 15 ponències, 10 comunicacions i 15 presentacions de pòsters, un dels quals es desenvolupa en més d’una desena de subpropostes. També la inscripció d’assistents d’enguany, prop de 240, duplica de llarg els assistents al I Simposi d’Arqueologia, senyal de l’interès del tema.