• Prop de 700 persones han assistit a taules rodones i cinefòrums que s’han fet en el marc del cicle en moviment [s]. dones de Barcelona. 40 anys i més. 1976-2016”

• El programa, impulsat pel Comissionat de Programes de Memòria i comissariat per Cristina Borderías, finalitza el proper dia 18 de juliol amb la projecció de Sufragistes de Sarah Gavron, pel·lícula que recull el moviment reivindicatiu a favor del dret de les dones a exercir el vot

• El cicle que ha recorregut els deu districtes ha servit per honorar les mobilitzacions de les dones a favor de la millora de la vida als barris i per la construcció de relacions socials més democràtiques i equitatives

• En el transcurs del projecte commemoratiu s’han produït donacions de documents  a l’Arxiu Municipal de Barcelona, com ara els texts manuscrits  de totes  les ponències de les I Jornades Catalanes de la Dona, enriquint el patrimoni documental relatiu al feminisme de la ciutat

Una taula rodona, el proper 12 de juliol, sota el títol El nostre cos, les nostres vides, i una sessió de cinefòrum el dia 18, amb la projecció de la pel·lícula Sufragistes, seran els darrers actes programats del projecte commemoratiu  “en moviment [s]. dones de Barcelona. 40 anys i més. 1976-2016”, que acaba ara a Sant Martí, després de recórrer els deu districtes de la ciutat.

En total, prop de 700 persones han participat en alguna de les activitats que s’han fet, de manera itinerant, pels deu districtes de la ciutat des del mes de gener i que a través de debats i testimonis han  permès recuperar la memòria i fer un recorregut per les diferents mobilitzacions protagonitzades per dones en els últims quaranta anys.

La Biblioteca El Clot – Josep Benet, de l’edifici DHUB, a la plaça de les Glòries Catalanes, acollirà el dia 12 de juliol a les 18.30 hores, El nostre cos, les nostres vides, una taula rodona que comptarà amb la participació de Maria Rosa Pous i Vicen Laguna, moderada per Sara Cuentas i que inclou la projecció del documental MADRE por ELECCIÓN: No por Obligación.

Així mateix, el dia 18 de juliol a les 18.30 h, al mateix equipament del districte de Sant Martí es projectarà Sufragistes de Sarah Gavron, film de 2015, que recull el moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l’extensió del sufragi a les dones.

El programa “en moviment [s]. dones de Barcelona. 40 anys i més. 1976-2016, impulsat pel Comissionat de Programes de Memòria amb la col·laboració dels districtes i comissariat per la catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona Cristina Borderías, es va iniciar el passat mes de gener.

Amb taules rodones, documentals i una petita exposició itinerant, el cicle ha permès recuperar, a través de les vivències personals de diverses dones, les lluites que van protagonitzar a favor de la millora de la vida als barris de la ciutat, de resistència antifranquista i emmarcades en el moviment feminista.

El programa també ha servit per commemorar els 40 anys de les I Jornades Catalanes de la Dona, un esdeveniment que va marcar un abans i un després en la vida de les dones i de la ciutat. Moltes qüestions fins aleshores reservades a l’àmbit personal van transcendir a l’esfera pública i política, i van donar peu a algunes de les campanyes i mobilitzacions més importants dels anys següents.

Curiosament aquest projecte commemoratiu ha permès enriquir el patrimoni documental relatiu al feminisme de la ciutat. En el transcurs del cicle s’han produït donacions de documents per part de particulars  a l’Arxiu Municipal de Barcelona, com ara els texts manuscrits  de totes les ponències de les I Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el1976.

El paper de l’acció social i col·lectiva de les dones en la construcció d’una ciutadania democràtica i en el desenvolupament de més benestar a les nostres ciutats

La participació de les dones en la lluita clandestina, els sindicats i els partits polítics va suposar, de facto, una ruptura amb l’exclusió de les dones de l’espai públic i polític preconitzada pel franquisme, ruptura que es va produir també, i molt aviat, als barris que van créixer desor­denadament a la perifèria de la ciutat. Barcelona no seria avui la que és sense l’acció decidida de les dones de les barriades, moltes d’elles acabades d’arribar a la ciutat que, desafiant la dictadura, van ocupar l’espai públic per reivindicar el dret a una vida digna: carrers asfal­tats, aigua corrent i llum, habitatge, llars d’infants, escoles, centres de salut, baixada dels preus…

Aquestes mobilitzacions serien el germen de les associacions de veïns i de les vocalies de dones. En realitat, abans que l’aparell institucional franquista es descompongués, abans de l’anomenada transició, les dones, fins i tot les que mai no es van definir com a feministes, van desafiar els estereotips de gènere impo­sats per la dictadura i les seves concepcions sobre la ciutadania civil, política i social.

El feminisme va optar per separar-se dels moviments socials per situar en primer pla la reivindicació de la llibertat femenina al cos­tat de l’exigència d’una societat més democràtica. Les relacions de gènere en què s’han educat les generacions més recents, amb totes les seves limitacions, no són el resultat mecànic de la modernització econòmica, social i política, sinó de l’esforç personal i col·lectiu de les dones de les generacions anteriors. La perspectiva guanyada gràcies al temps transcorregut ens permet també d’apreciar que els valors de la pluralitat, el respecte a la diferència, la llibertat i l’equitat, que han inspirat històricament el moviment feminista, han contribuït a millorar els estàndards de la nostra democràcia i a construir una ciutat més tolerant i inclusiva, on la pràctica de la diferència pot, també, expres­sar-se amb més llibertat.