- Cada 16 de juny tindrà lloc la Diada Pau Casals-Ciutat de Barcelona.
- L’Ajuntament de Barcelona donarà suport a l’organització i programarà activitats que commemorin el reconeixement de la ciutat al violoncel·lista.
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ha aprovat avui, amb el suport de tots els grups municipals, una declaració institucional per reafirmar el reconeixement del valor que ha tingut al llarg de més d’un segle, i té encara avui, l’obra de Pau Casals (1876-1973).
La data escollida és el 16 de juny, en record que aquest mateix dia de l’any 1934, ara fa 82 anys, l’Ajuntament de Barcelona va retre homenatge a la figura de Pau Casals amb diversos aptes, nomenant-lo fill adoptiu, concedint-li la Medalla de la Ciutat i donant el seu nom a una avinguda.
Amb aquesta declaració el govern recull una petició de la Fundació Pau Casals i de les entitats musicals de la ciutat que li donen suport. Aquestes són L’Auditori, el Palau de la Música, el Gran Teatre del Liceu, l’Escola Superior de Música de Catalunya, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i el Conservatori Superior de Música del Liceu.
Casals, un lligam estret amb la ciutat i un fort compromís amb la pau
Quan l’Ajuntament de Barcelona va retre l’homenatge l’any 1934 Pau Casals ja era un reconegut violoncel·lista de fama mundial. Malgrat això, mantenia una estreta relació a la ciutat i seguia treballant per apropar-ne la música als seus ciutadans.
Per exemple, Casals va ser alumne i professor a l’Escola Municipal de Música i al Conservatori del Liceu, sent-ne violoncel·lista a la Gran Orquestra del Liceu i creant, l’any 1919 junt amb el seu germà, l’Orquestra Pau Casals. D’aquesta va sorgir, anys més tard, l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya.
El violoncel·lista, fill de d’El Vendrell, va creure en la música com a llenguatge universal, projectant la idea de Barcelona com a ciutat d ela música i la pau. En diverses ocasionals va demostrar el seu compromís amb la justícia i amb els més necessitats. L’any 1926 va crear l’Associació Obrera de Concerts, amb la intenció d’apropar la música a la classe treballadora.
Cinc anys després, al 1931, va celebrar la proclamació de la República amb un concert a Montjuïc i, dos anys més tard, va rebutjar actuar al Berlín nazi. Durant la Guerra Civil espanyola, Casals va participar a diversos concerts benèfics, sent el celebrat l’any 1938 al Liceu en favor de la Societat d’Ajuda als Infants el seu darrer concert a Catalunya.
Pau Casals va exiliar-se a Puerto Rico i va començar una tasca d’ajuda i suport als refugiats catalans i espanyols i de denuncia internacional contra la dictadura franquista. Aquest compromís pels drets humans el va portar a ser nomenat al Premi Nobel de la Pau i interpretar l’Himne de les Nacions Unides a la ONU, l’any 1971 i amb 95 anys d’edat, on va pronunciar el discurs que va començar amb el recordat “I am catalan…”.