Aquest migdia ha tingut lloc, al número 116 del carrer del Comte d’Urgell, l’acte de descoberta d’una placa que l’Ajuntament de Barcelona dedica al poeta lleidatà Màrius Torres (1910 – 1942) a la façana de la casa on va viure en la seva etapa d’estudiant a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, entre 1926 i 1933.
A l’acte hi han assistit, entre d’altres, el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana; l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; i l’historiador Ferran Aisa, que ha fet una glossa del poeta.
[1]
El tinent d’alcalde Jaume Ciurana, ha evocat el poema “La ciutat llunyana” per lloar la capacitat de Màrius Torres per, des d’una situació catastròfica com la que vivia el país després de la Guerra Civil, albirar una realitat ben diferent, com és la dels nostres dies. Per Ciurana, “amb la placa que avui col•loquem, exercim de capital cultural de Catalunya, homenatjar a aquells grans creadors que han viscut a Barcelona és un acte de justícia i alhora ens enriqueix com a ciutat. Des de l’Ajuntament de Barcelona, i amb l’ambició de recuperar la memòria d’aquelles persones que ens han fet ser capitals, ens honora que avui tinguem l’oportunitat d’evocar-los”.
[2]
La Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona, va aprovar el 9 de setembre de 2014, col·locar, a proposta de l’historiador Ferran Aisa, aquesta placa de memòria dedicada al poeta Màrius Torres i Perenya. Fill del diputat i primer alcalde de la Lleida republicana Humbert Torres i de Maria Perenya, germà del polític Víctor Torres, d’entorn republicà, catalanista, erudit, de metges, polítics i advocats. Un bona atmosfera perquè Màrius Torres desenvolupés un aprenentatge intel·lectual de primer ordre.
Barcelona el va acollir en la seva etapa universitària on, seguint la tradició familiar, va llicenciar-se en Medicina a la Universitat de Barcelona, ciutat on va desenvolupar-se “un metge que fa versos”, segons una definició d’ell mateix d’aquells anys de joventut i d’inquietuds literàries.
Als 25 anys, però, emmalalteix de tuberculosis. Un drama personal que també suposa la ruptura física amb Barcelona perquè el desembre de 1935 ha d’iniciar la seva etapa vital, la seva darrera etapa vital, al sanatori de Puig D’Olena, a Sant Quirze Safaja. Ja aleshores només tornaria esporàdicament a Barcelona.