Aquest migdia, el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha inaugurat una placa commemorativa que l’Ajuntament de Barcelona dedica a la memòria del poeta Joan Maragall i Gorina a l’indret on hi va haver la seva casa natal, al carrer de Jaume Giralt, 4, al districte de Ciutat Vella. A l’acte hi han assistit familiars de l’escriptor com expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira, i Pere Maragall i Mira, que ha fet una glossa del poeta. L’actriu Gemma Reguant ha recitat els poemes Sol, solet, Excelsior, Cant de novembre i Cant espiritual.
Jaume Ciurana ha destacat l’enorme importància del poeta per a la cultura del nostre país: “Maragall fou una persona sensible amb la llengua i la cultura catalana, de la seva ‘terra que s’alça en els seus homes’, que tant va reivindicar i defensar.” El tinent d’alcalde ha volgut remarcar el llegat de Maragall present a Barcelona, així com el seu alt compromís cívic. “Va ser a la nostra ciutat on va desenvolupar la defensa de l’espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat en la paraula, la seva teoria de la paraula viva, que va crear escola. Va ser un intel·lectual capaç de forjar una obra literària en diàleg permanent amb el seu temps, inquiet amb els esdeveniments culturals i socials per mitjà d’una tasca compromesa”. Per últim, Ciurana ha reivindicat la figura de Maragall “com un dels testimonis més brillants i qualificats de la seva època, un barceloní que s’implica en totes aquelles institucions, festes, entitats i costums més arrelats de la ciutat i el país.”
La col·locació de la placa va ser aprovada per la Comissió el dia 12 de gener del 2012, a proposta del periodista Miquel Villagrasa. En aquest cas, i donat que la casa ja no existeix, no es col·loca una placa de bronze sinó una senyalització al paviment de 3’20 metres, obra d’Andrea Manenti, amb la inscripció dels versos de la primera estrofa del poema del mateix Joan Maragall, Sol, solet: “Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mur hi era humit, pro el sol hi era alegre”.