» S’està redactant un projecte per habilitar el dipòsit com a espai visitable i polivalent, i es preveu iniciar les obres al març i acabar-les el desembre del 2015
El districte de Sarrià-Sant Gervasi recuperarà el Dipòsit del Rei Martí, per convertir-lo en un espai d’ús cultural polivalent. Aquest recinte d’uns 620 m2, situat al subsòl d’una parcel·la de 4.090’24 m² entre els carrers Jaume Càncer 32, i el carrer Bellesguard 14, havia funcionat antigament com a dipòsit de recollida d’aigües pluvials, per a un volum de 3.167’37 m3 d’aigua i es mantenia en desús.
El Dipòsit del rei Martí és una sala hipòstila, amb 30 pilars de 45 cm cada un, i set naus de disposició longitudinal amb gairebé 24 metres de llarg per uns 3,30m d’amplada. Els pilars coronen sobre els tres metres d’alçada amb una estructura d’arcs rebaixats per sobre dels quals s’hi desenvolupa una volta correguda amb una alçada màxims de 5’70m. El conjunt es troba a uns sis metres per sota dels actuals rasos de circulació i a sobre té una zona qualificada d’àrea verda, que també s’habilitarà com a espai d’estada i esbarjo per als veïns i veïnes del barri de Sant Gervasi-Bonanova.
Un futur equipament cultural
El govern municipal està redactant el projecte, després d’haver realitzat estudis previs del terreny, el recinte, topografia i possibilitats d’accés, i treballa amb l’Institut de Cultura de Barcelona per dissenyar un programa funcional i dotar-lo d’ús cultural com a futur equipament.
El cost global del projecte serà d’1,7 milions d’euros, dels quals 1,5 milions provenen de l’Ajuntament a través del conveni amb la Diputació de Barcelona que destina fons a fins culturals, i 200 mil euros del Districte, que finança la urbanització de la superfície.
Cronologia històrica
L’escriptura d’aquest recinte data de 1876, i formava part de la casa Càncer, de la família Vives, anteriorment coneguda com “Los Domenys”, “Mas Bofí”, “Tarracs” i “Tamarit”. La seva construcció va vinculada a l’existència d’una mina d’aigua, que creua la propietat, i hi ha documents històrics de l’any 1361 que ja parlen de la seva existència, és en aquell any quan la corona cedeix a Bartomeu de Santcliment la propietat i l’ús de l’aigua d’un “torrent” que es captava en aquest punt. La infraestructura de captació d’aigua ja havia de ser important, ja que es parla fins i tot de l’existència d’un aqüeducte.
Hi ha documents sobre l’origen de la mina dels anys 1802-1803 quan es dóna en concessió reial a favor de Jacint Roig.
El 1876 Salvador Homs i Roca adquireix la peça de terreny en establiment emfitèutic que formava part de la casa Càncer .
“L’adquisidor ,Salvador Homs ha de millorar i no deteriorar la finca que se li estableix sense poder construir més que una casa sola, i o en ella, o a un altre edifici útil, com a dipòsit d’aigua, invertir ben bé dues mil i cinc-centes pessetes”
Un cop va adquirir la finca cal suposar que va iniciar les obres per la construcció del dipòsit, de fet, consta que el 1887, l’hereu de Salvador, Marcel·lí Homs a més de la finca va heretar una mina d’aigua.
