El Castell de Montjuïc acull a partir del 23 de desembre la mostra Catalunya es fa forta. L’enginyeria de les fortaleses, que es podrà veure en una de les sales d’exposicions, i Memòria esfèrica, una escultura inflable de Quim Tarrida instal·lada al pati d’armes del Castell.
CATALUNYA ES FA FORTA. L’ENGINYERIA DE LES FORTALESES
Del 23 de desembre de 2014 al 31 de març de 2015
Sala 20 del pati d’armes del Castell de Montjuïc
Exposició temporal
Des de l’inici de les relacions entre els pobles, els homes s’han agredit els uns als altres per defensar el seu espai i per incrementar-lo, amb l’objectiu de garantir la seva seguretat i assegurar el desenvolupament de les necessitats bàsiques i de progrés.
L’exposició vol mostrar les diferents tipologies de construccions que enfront del perill d’agressió l’home ha creat al llarg del temps, des dels primers poblats ibers fins al segle XX, i explicar perquè han existit al nostre territori tantes fortificacions i de tants tipus diferents.
Les protagonistes del discurs, però, seran les fortificacions baluardades de l’època moderna: el castell de Montjuïc i la fortalesa de Sant Ferran de Figueres.
La museografia pretén evocar el sentit formal d’aquestes tipologies de fortaleses, desenvolupant formes triangulars i pentagonals folrades de teles on es desplega tota la informació, fent que el visitant, en recórrer l’exposició, tingui la sensació que és dins dels murs d’una fortificació baluardada.
Conceptualització, producció i muntatge: MagmaCultura / Guió: Imma Fondevila i Susanna Bernardí / Assessorament científic: Daniel Duran i Carles Casablancas.
MEMÒRIA ESFÈRICA
Del 23 de desembre de 2014 fins a finals de gener de 2015
Pati d’armes del Castell de Montjuïc
Autor: Quim Tarrida, 2014
Esfera truncada inflable de pvc metal·litzat
8 metres de diàmetre
L’artista Quim Tarrida instal·la al centre del Pati del Castell de Montjuïc una escultura inflable de grans dimensions, una esfera convertida en un mirall que ens convida a reflexionar sobre la memòria, l’oblit i el culte a la pròpia imatge.
Una esfera metal·litzada de 8 metres de diàmetre es converteix en un dispositiu que actua com un gran mirall, un reflex inflat i deformat de la nostra pròpia memòria. La peça està ubicada en un indret altament simbòlic de la història del nostre país i la nostra ciutat on es concentren passat, present i futur. El Castell de Montjuïc ha estat, des del segle XVIII, un espai de repressió i control sobre Barcelona i els seus habitants. Memòria esfèrica ens convida a reflexionar sobre el passat de forma aparentment lúdica però intencionadament crítica.
La peça, de grans dimensions, sobresurt del perfil arquitectònic del Castell i envaeix de manera inquietant aquest espai de la ciutat. A la seva superfície brillant s’hi reflexa una realitat que es distorsiona, s’amplia, es multiplica i es deforma.
Cada diumenge de 15 a 18h, un fotomató permetrà a l’espectador fer-se una fotografia instantània que es podrà endur a mode de souvenir. D’aquesta manera, l’escultura inflable no és només part de la memòria de la ciutat, sinó que també entra a formar part dels records personals de cada visitant.
Un món de mirall que ens regala l’auto contemplació i ens ensenya que el nostre reflex sempre disminueix. Amb el temps només quedarem nosaltres, reflexats i infinitament més petits. Desapareixen dels nostres records les petites i grans històries, la història en singular. Quim Tarrida
Una producció de MagmaCultura / Institut de Cultura de Barcelona
Galeria d’imatges:
Quim Tarrida (Barcelona,1967)
Artista multidisciplinari d’estètica neopop però també amb un pes específic del llegat de l’art conceptual. S’inicià en el camp del dibuix i del còmic a la meitat de la dècada dels vuitanta creant un univers propi (Món Subcutani).
Al marge de la producció artística més vinculada amb la música i la performance, realitza obra fotogràfica, videogràfica, pictòrica i escultòrica amb la qual estableix vincles amb l’univers de la infància perduda, fascinació pel joguet, allò orgànic, el còmic i la vivència d’un horror vacui del qual se serveix constantment.
Una infància irrecuperable contraposada al món adult en què l’imaginari oníric ja no té un paper rellevant i en què el joc dominant s’estableix sota les normes d’interessos econòmics i polítics que duen a lluites de poder. En definitiva, un món en què el joc es presenta molt allunyat de l’ensucrada imatge que normalment envolta la infància. D’aquesta forma i, per a posar l’èmfasi en la contigüitat que pot existir entre el joc i la violència, entre la realitat i la ficció, Tarrida treballa en el límit que bascula entre el component lúdic del simulacre de la joguina infantil i l’artefacte bèl·lic, tot mostrant la dèbil frontera que separa una realitat de l’altra. En l’obra de Quim Tarrida la joguina es converteix en una paròdia del nostre present, en una àcida denúncia que oscil·la entre la ironia i la corrosió.
Part del seu treball s’ha realitzat també amb relació a l’art sonor, la música contemporània i la performance. En aquest sentit, en destaquen els concerts en els quals incorpora joguines electròniques musicals.
Paral·lelament ha desenvolupat la seva carrera professional com a director creatiu i d’art a en agències de publicitat, estudis de disseny i comunicació interactiva.