- La mostra, que es podrà veure entre el 18 de maig i el 7 d’octubre, està comissariada per Las Kellys Barcelona i Pan i Rosas a partir de l’arxiu d’HAMACA, i s’hi poden veure obres de María Ruido, Precarias a la Deriva, Pedro Ortuño i Estíbaliz Sádaba
- Es tracta de la segona exposició en línia concebuda específicament per al web de La Virreina després de Mals Carrers, inaugurada a finals del 2017
L’exposició Las Kellys. Lluites de dones a la Barcelona precària convida a entendre la relació entre l’increment de la feminització del treball i la precarietat laboral, que té l’origen en el model laboral del capitalisme espanyol configurat en les dècades dels vuitanta i dels noranta. El col·lectiu Las Kellys Barcelona, les cambreres d’hotel auto-organitzades, desafien aquest model laboral que anomenen o pateixen com a externalitzacions i que ha anat rebaixant les condicions laborals i precaritzant el treball i la vida de milions de persones.
La transformació profunda del treball després de les noves formes d’explotació capitalista no només ha repercutit en la vida quotidiana i en la composició social de la classe treballadora, en concret de les dones, sinó també en tot un entramat de relacions socials, polítiques i culturals, i ha generat contrastos propers i permanents en les grans urbs europees.
Un model d’això és Barcelona, que, com Madrid, Múrcia o qualsevol altra ciutat turística de l’Estat espanyol, sembla que estigui dividida en dues meitats. Una, la cosmopolita i resplendent, és la que ofereix cultura, lleure, barris pintorescos per visitar, museus, teatres, música, mar i muntanya. L’altra és la de les dones de la classe treballadora que fan que funcioni tot aquest entramat turístic. Elles són les que reben les remuneracions més baixes per les seves feines, considerades ocupacions de categories elementals.
Les dones de la classe treballadora han demostrat que es pot trencar amb la fragmentació i l’individualisme, que es poden organitzar per emprendre lluites col·lectives, al costat de tota la classe treballadora, al costat d’altres col·lectius socials. Han de fer vagues, caixes de resistència, comissions de suport, tornar a allò «vell i tradicional», perquè han de lluitar com ho van fer les seves besàvies, per «igual treball, igual salari» i fins i tot perquè les deixin treballar.
Aquesta exposició vol reflectir aquestes experiències. Perquè el camp de batalla de la lluita de gènere és un terreny de la lluita de classes per recuperar i conquerir, des d’aquí, tant els drets perduts com encara per guanyar de totes les dones.
Obres seleccionades:
- Ficciones Anfibias, María Ruido
- Tiempo Real, María Ruido
- Precarias a la Deriva: a la Deriva por los Circuitos de la Precariedad, Precarias a la Deriva
- Blanca sobre Negra, Pedro Ortuño
- Necesidad, Pedro Ortuño
- El Concurso de la Gran Felicidad (esto pasa mucho), Estíbaliz Sadaba
L’exposició es podrà veure a partir del 18 de maig en aquest enllaç