Barcelona Cultura

Institut de Cultura de Barcelona

Servei de Premsa
Presentació del cartell, la pregonera i la ciutat convidada de la Mercè 2017

Merce17 - Cartell A4

La festa de la Mercè d’aquest any començarà el divendres 22 de setembre amb el Pregó que obre com cada any la celebració de la Festa Major de la ciutat, i finalitzarà el dilluns 25 de setembre amb el Piromusical.

LA MERCÈ S’ESTÉN PELS BARRIS

Enguany la Mercè segueix espaiant-se per la ciutat per tal de fer arribar la festa a d’altres barris de la ciutat. I és que, cada any, la Festa Major de Barcelona referma la seva voluntat d’arribar al màxim de districtes de la ciutat, per acostar-la als barris i als veïns i les veïnes que hi viuen. Davant la bona acollida que va tenir l’estrena del Parc de la Trinitat durant la festa major de l’any passat, aquest any la Mercè inaugura nous espais festius; es tracta de dos parcs més situats al Districte de Sant Martí i al Districte de Nou Barris, que s’incorporen aquest any a les celebracions. D’una banda, el Parc de Sant Martí s’estrenarà com a espai de festa amb un programa pensat especialment per als infants i les seves famílies; i de l’altra, la plaça Major de Nou Barris, situada dins el Parc Central de Nou Barris, serà protagonista d’algunes de les propostes del programa.

MARINA GARCÉS, PREGONERA

L’encarregada de pronunciar el pregó al Saló de Cent de l’Ajuntament per obrir la Festa Major de la ciutat de Barcelona serà la filòsofa Marina Garcés.

Nascuda a Barcelona l’any 1973, Marina Garcés és filòsofa. Professora de filosofia a la Universitat de Saragossa, és autora del llibres En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2012), Filosofía inacabada (2015) i Fora de classe (2016). Des de 2002 impulsa, junt amb altres companys, el projecte de pensament crític i col·lectiu Espai en Blanc. El seu pensament és la declaració d’un compromís amb la vida com un problema comú. Per això desenvolupa la seva filosofia, dins i fora de les aules, com una àmplia experimentació amb les idees, l’aprenentatge i les formes d’intervenció en el món actual. Garcés defensa un concepte de la Filosofia que porta el pensament a tots els àmbits de la vida quotidiana i que, lluny de limitar-se a les aules i als acadèmics, estigui present en tot moment i a l’abast de qualsevol que ho desitgi. Així mateix, aposta per un pensament que consideri l’existència com un problema comú i la Filosofia com una eina de tothom i per a tothom.

JAVIER MARISCAL SIGNA EL CARTELL DE LA MERCÈ 2017

El dissenyador i dibuixant Javier Mariscal signa el cartell de les festes de la Mercè en l’any en què es commemora el vint-i-cinc aniversari dels Jocs Olímpics del 1992.

La Mercè d’enguany, està representada per un personatge femení nascut de la ment de Javier Mariscal. El que va ser el pare de Cobi, la mascota olímpica de 1992, torna a crear un símbol per a la ciutat, aquest cop un cartell de la Mercè que representa una noia de barri dotada d’uns atributs cent per cent barcelonins: des d’un pentinat amb el perfil del Tibidabo a un tatuatge amb la imatge de l’estàtua de Colom.

La Mercè imaginada per Mariscal porta un collaret que fa referència a la necessitat de reciclar i unes ulleres de sol que fan de plaques solars. I és que aquesta Mercè de barri no només al·ludeix a la descentralització de la Festa major de Barcelona, sinó que ens recorda també la necessitat imperativa de protegir el medi ambient i convida els ciutadans i les autoritats barcelonines a recolzar totes aquelles iniciatives que facin de Barcelona una ciutat sostenible.

REYKJAVÍK, CIUTAT CONVIDADA DE LA MERCÈ

El programa Ciutat Convidada a les festes de la Mercè pretén mostrar expressions artístiques contemporànies de ciutats amb les quals Barcelona manté o vol mantenir vincles singulars d’amistat i cooperació, i aporta un impacte singular en la programació de la Festa Major, impregnant la festa del perfil cultural de les ciutats que hi participen.

Barcelona i Reykjavík han forjat els seus perfils de la mà de la cultura i la creativitat. Són dues ciutats de la literatura UNESCO. Cal destacar el tarannà de la capital islandesa, especialment el seu compromís cívic per promoure la democràcia i la justícia social.

Reykjavík compta amb un panorama musical particularment creatiu. La música és un dels pilars de projecció d’Islàndia al món. Islàndia i Reykjavík compten amb un cultiu molt potent de gent jove creativa.

La programació de ciutat convidada s’ha treballat d’una manera específica atesa la mateixa singularitat de Reykjavík. A través del seu consolat a Barcelona, s’ha establert vincle amb persones d’origen islandès que viuen a la ciutat; als quals s’ha fet partícips de la programació.

A banda de la música, durant la Mercè es veuran propostes en què es combinen les noves tecnologies amb la natura i la geografia islandesa. En aquestes propostes hi han col·laborat artistes locals i artistes islandesos, per oferir-nos projectes nous, pensats expressament per a les festes de la Mercè.

Mercè Arts de Carrer (MAC Festival)
La capital d’un dels països més petits i més moderns del Nord d’Europa omple el Mercè Arts de Carrer (MAC Festival) amb un talent que s’expressa especialment en el món de la música, però que també abasta les creacions audiovisuals, la dansa o la pirotècnia.

  • Halldor Mar (Reykjavík)

El músic Halldor Mar va néixer a Reykjavík, però un dia va viatjar a Barcelona per perfeccionar els seus coneixements de guitarra i es va enamorar de Catalunya. No només s’ha quedat a viure a la capital catalana, sinó que aquest cantautor que beu del pop i el rock es va convertir en un apassionat de la Nova Cançó i va enregistrar un disc en anglès adaptant temes que van del País petit de Lluís Llach a Al vent de Raimon o fins i tot Noia de porcellana de Pau Riba. Sempre és un plaer escoltar-lo donar una vida nova a cançons que, per als barcelonins i barcelonines, són la banda sonora de tota una vida.

  • Ingvar Björn i Sigtryggur Baldursson (Reykjavík): Terra Forma

Al parc de la Ciutadella s’hi podrà veure un volcà gegantí, emmarcat a la font de la Cascada. Es tracta de Terra Forma, una mostra del talent de l’artista Ingvar Björn; un espectacle de projeccions absolutament tel·lúric amb una banda sonora original del percussionista islandès Sigtryggur Baldursson que interpretarà el col·lectiu de percussió Brincadeira, un dels grups de percussió més coneguts de la ciutat nascuts, precisament, en aquest parc. Baldursson és un percussionista amb una extraordinària reputació ja que no només va ser integrant de la coneguda banda islandesa The Sugarcubes, sinó que també ha creat la banda sonora per a uns quants films, ha fet d’actor en un film de Chris Cunningham (Monkey Drummer, 2000) i ha produït una sèrie de televisió sobre l’escena musical islandesa.

  • Milkywhale (Reykjavík)

El recinte de la Ciutadella posarà durant les festes posarà l’accent en la dansa. Hi haurà tallers i oportunitats per ballar arreu del parc. La cantant, coreògrafa i intèrpret Melkorka Sigríður Magnúsdóttir i el músic Árni Rúnar Hlöðversson presenten un projecte de pop electrònic capaç d’esborrar les fronteres entre la representació i el concert amb unes propostes on l’impacte audiovisual d’una gran pantalla situada rere l’artista és tan important com la participació del públic. Entre el concert i la funció, l’objectiu de  Milkywhale serà sens dubte fer ballar al públic assistent.

  • Cúpula a la Ciutadella: projecció immersiva

El mateix parc també serà l’espai on s’hi podran descobrir més mostres de les meravelles naturals que amaga Islàndia dins la cúpula instal·lada un any més al peu de la Cascada. Allà, l’estudi barceloní de creacions audiovisuals, Eyesberg, proposa un film singular, un viatge a Islàndia que comença en els gens dels islandesos i acaba en uns paisatges espectaculars que tallaran l’alè al públic que s’hi endinsi a través d’aquesta experiència immersiva; la delicada bellesa de fenòmens atmosfèrics com les aurores boreals, però també la força i fins i tot la violència que assoleix la natura en aquest país de foc i de gel. Amb el suport d’Amgen.

  • Sigga Sofia al Festival Pirotècnic de la Barceloneta

Islàndia és plena de glaceres, però també és terra de foc i volcans, i d’aquí que alguns artistes de Reykjavíkv no només es dediquin a la dansa contemporània i el circ, com fa Sigga Soffia sinó que, a més, apliquin els seus coneixements, en aquest cas coreogràfics, al món de la pirotècnica. La Mercè es deixarà captivar per aquest espectacle coreogràfic de  de llum i foc que es podrà veure dins el Festival Pirotècnic Internacional de la platja de la Barceloneta.

  • Islàndia al CCCB

Una de les millors maneres de conèixer un país és a través dels seus cineastes. Amb aquesta idea el CCCB proposa un petit cicle de cinema islandès, en versió original i subtitulat en castellà:, que es podrà veure al vestíbul de l’edifici.

Ransacked, un film del  2016 de Pétur Einarsson sobre els efectes a Islàndia del col·lapse financer de l’any 2008 i sobre com els fons d’inversió en van voler treure profit. La història se centra en una família disposada a lluitar. Curiosament, el director va treballar al sector bancari fins al 2006 així que sap de què parla.

Of Horses and men, una pel·lícula signada el 2013 per Benedikt Erlingsson que va guanyar un premi al millor director novell al festival de Sant Sebastià d’aquell any i que parla sobre la natura islandesa i, en especial, sobre la relació entre els cavalls i els humans.

Backyard, una pel·lícula d’Árni Sveinsson en la qual un jove decideix muntar una actuació al pati de casa seva que aplegui el bo i millor de l’escena musical islandesa l’estiu del 2009. Amb Múm, FM Belfast, Hjaltalin i Sin Fang Bous, entre altres grups.

Bokeh ens explica l’experiència d’una parella de nord-americans que fa una escapada a Islàndia i, en llevar-se un matí, descobreix que tothom ha desaparegut del planeta tret d’ells. Geoffrey Orthwein i Andrew Sullivan són els directors d’un drama de ciència- ficció que es veu per primera vegada a l’Estat. La Mercè, d’estrena!

També al CCCB, i coincidint amb la Mercè, es pot veure l’exposició Björk Digital, una exposició immersiva de realitat virtual que ens permet viure en primera persona una experiència sensorial, gairebé teatral, de connexió amb la icònica artista islandesa. La mostra, comissariada per la mateixa Björk, ens endinsa en el seu particular univers creatiu i presenta els treballs digitals i de vídeo fruit de la seva col·laboració amb alguns dels millors programadors i artistes visuals del món. Björk Digital, que arriba al CCCB després del seu pas per Tòquio, Sidney, Mont-real, Reykjavík, Londres i Los Angeles.

http://www.cccb.org/ca/connecta/premsa/bjork-digital/226711

Reykjavík al BAM i Mercè Música

- Les vuit propostes musicals procedents de Reykjavík que formaran part del BAM són JFDR, Kiasmos, Samaris, Reykjavíkurdaetur, Emmsjé Gauti, Ólöf Arnalds, Glowie i Grísalappalísa, provinents de la capital d’un dels països més petits i més moderns del nord d’Europa i amb gran potencial creatiu i emergent.

- Mercè Música per la seva banda comptarà amb una proposta molt representativa com és la mezzosoprano islandesa Gudrún Ólafsdóttir acompanyada de l’OBC. Així Islàndia i Catalunya es donen la mà en aquest concert al parc de Nou Barris.

- Del 22 al 25 de setembre BAM i Mercè Música ompliran la ciutat de música un any més.

El BAM, Barcelona Acció Musical i Mercè Música donen a conèixer els grups procedents de la ciutat convidada de La Mercè d’enguany: Reykjavík. El BAM i Mercè Música són cites imprescindibles per als amants de la música de la ciutat, que tindrà lloc en diferents espais de Barcelona entre el 22 i el 25 de setembre.

Reykjavík és una de les ciutats més avançades de tot Europa amb una escena musical increïblement activa i diversa. Les seves propostes emergents i internacionals van en consonància amb l’esperit del festival BAM que aquest any arriba a la 25ena edició. Seran vuit propostes provinents de la capital d’Islàndia encapçalats pel duet de techno Kiasmos format pel conegut Ólafur Arnalds juntament amb Janus Rasmussen; els sons electrònics dels Samaris; la formació femenina Reykjavikurdaetur; el rap amb rhythm’n’blues Emmsjé Gauti, la multi-instrumentista JFDR; el pop cantat en anglès de Glowie; la veu i el violí de l’artista indie Ólöf Arnalds i finalment la singular proposta de Grisalappalísa.

En un registre ben diferent, Mercè Música acull enguany al parc de Nou Barris un seguit de concerts de música simfònica. Hi destaca la mezzosoprano islandesa Gudrún Ólafsdóttir amb unes qualitats vocals excepcionals i posseïdora d’un color de veu captivador. L’artista acompanyada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), emprendrà un viatge musical en direcció al nord d’Europa amb obres de diversos compositors, entre els quals també n’hi ha d’islandesos.

Emmsjé Gauti

Un veterà pel que fa al hip-hop islandès, aquest MC feia catorze anys que rondava, quan el 2010 va editar el seu debut en solitari, Bara ég, en islandès ‘Només jo’. Però la popularitat d’Emmsjé Gauti es deu també al fet que, picant l’ullet al R&B, els seus quatre discos li han permès arribar a un públic massiu a través de la ràdio i de l’streaming.

Reykjavíkurdætur

Es fan dir les filles de Reykjavík i són un col·lectiu hip-hop femení sorgit per corregir la clamorosa absència de veus de dona en l’escena rap islandesa. Formades el 2013 arran de l’èxit d’una vetllada open mic que convocava raperes, aquesta crew de més d’una dotzena d’MC no ho ha tingut fàcil per fer-se un lloc en una escena dominada pels homes. Però aquest grup de raperes tenien coses a dir, i amb els seus versos han bramat clams feministes, han denunciat la violència de gènere i han celebrat les seves vagines, entre altres temes de vital importància.

JFDR

JFDR és el projecte en solitari de Jófríður Ákadóttir, veu dels islandesos Samaris. Un talent precoç, la carrera musical de Jófríður va començar el 2009, quan tenia 14 anys, com a compositora, veu i guitarra de Pascal Pinon. I, tot i que tant Samaris —també al BAM 2017— com Pascal Pinon continuen en actiu, aquesta prolífica veu que va obsessionar Björk necessitava un projecte 100 % personal. Brazil (2017), el seu LP de debut en solitari, conserva l’intimisme elegant de les seves altres empreses: delicats paisatges minimalistes en què les paraules de Jófríður regnen entre textures electròniques i guitarres cícliques.

Glowie

El seu senzill de debut No more, va ser la cançó més escoltada a Islàndia el 2015, cosa que no està gens malament com a carta de presentació per a una jove cantant —aquest any ha fet els 20— que ho té tot per triomfar a gran escala internacionalment. Fins i tot compta amb un equip de productors al darrere, els seus descobridors, el trio StopWaitGo, els nous reis Mides islandesos del pop de radiofórmula. Després de No more van venir el caramelet R&B downtempo Party (2015) i No lie (2016).

Grísalappalísa

Septet format per músics bregats en l’escena rock islandesa (sorgits de grups com Jakobínarína, Oyama i The Heavy Experience) al servei de lletres en la seva llengua materna que volen entroncar amb la tradició literària d’Islàndia. Les seves influències van del krautrock i el punk al pop postpunk excèntric. Al BAM portaran el seu àlbum de debut, Ali (2013), que defineixen com un disc conceptual.

Kiasmos

Al capdavant dels (mal) anomenats neoclàssics, pianistes de formació clàssica que nodreixen les seves composicions de música contemporània amb música electrònica, l’islandès Ólafur Arnalds —BAFTA per la banda sonora de la sèrie Broadchurch— al costat de Janus Rasmussen, del conjunt electropop Bloodgroup, són Kiasmos. Arnalds porta amb Kiasmos el seu piano a la pista de ball, amb una proposta d’esperit clubber i ànima minimalista. El 2014 van publicar un LP de debut homònim, seguit per l’EP Swept (2015), i tenen previst tancar-se a treballar en el que serà la seva continuació.

Samaris

Eren uns adolescents quan Jófríður Ákadóttir, àlies JFDR (veu), Áslaug Rún Magnúsdóttir (clarinet) i Þórður Kári Steinþórsson (electrònica) van formar Samaris el 2011. Des d’aleshores s’han convertit en un dels grups islandesos amb més projecció internacional, tot i donar-se a conèixer amb un disc homònim en què la seva electrònica glacial i fantasmagòrica encesa amb beats percussius s’acompanyava de lletres extretes de poemes del segle XIX en islandès. La seva última referència, amb què tornaran a Barcelona, però, és Black Lights (2016), el seu tercer LP i el primer amb totes les lletres en anglès, cosa que no ha afectat el poder evocador de la seva música.

Ólöf Arnalds

Cantautora i multiinstrumentalista, Ólöf Arnalds té formació clàssica al violí i la viola, i va aprendre a tocar la guitarra i el charango de manera autodidacta. Però és la seva veu, un so que sembla gairebé sobrenatural, allò que crida més l’atenció en les seves cançons: una altra compatriota il·lustre, en aquest cas Björk —amb qui ha col·laborat—, va definir la seva veu a mig camí entre la d’un infant i la d’una anciana. Des del 2007 ha publicat quatre LP, l’últim dels quals és Palme (2014).

La influència islandesa també a Mercè Música

OBC (Barcelona / simfònica) + Gudrún Ólfasdóttir (Reykjavík / mezzosoprano)

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya s’afegeix un any més a la festa de La Mercè, dirigida pel director titular, Kazushi Ono. Enguany, la formació simfònica convida a actuar amb ella a la mezzosoprano islandesa Gurdrún Ólfsdóttir que fa temps que s’ha instal·lat a Madrid però que no oblida les seves arrels. A més de peces com l’obertura de Guillem Tell, de Rossini; un fragment del Carnaval romà de Berlioz o fragments ben coneguts de Bizet, també s’interpretaran obres d’autors nòrdics com el noruec Edvard Grieg, del qual sonarà la commovedora Cançó de Solveig, de Peer Gynt.

Podeu descarregar-vos IMATGES en aquest enllaç.

Descarrega el fitxer
DP MERCÈ 2017.docx
Descarrega el fitxer
Cartell Mercè 2017

Etiquetes:


Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.